Queden suspeses totes les activitats destinades a més de 1.000 persones. Aquesta és una de les darreres instruccions de la Generalitat per frenar l’avenç del coronavirus a Catalunya, que afecta espectacles públics, culturals i d’oci. També el món del teatre, que ha rebut la mesura com una llosa. Indignació del sector a la qual Joel Joan ha posat veu en una entrevista a l’Islàndia de RAC 1.
Sergi Alcàzar
Al programa de l’Albert Om, l’actor es declara “emprenyat, indignat i ferit” per una prohibició que els lliga de peus i mans. Restriccions que no s’han imposat encara, en canvi, per dissoldre aglomeracions en altres àmbits: “Què s’han pensat? Ens prenen per imbècils? Quan estem anxovats al metro, amb les cares dels altres a tocar, allà el coronavirus no afecta? Als ferrocarrils i a Rodalies? Al Corté Inglés, al Zara...? Què cony vol dir que al teatre sí que ens podem infectar?”, ha esclatat, notablement enfadat, per telèfon.
ACN
Joel Joan actua aquests dies al teatre Goya de Barcelona, fent de protagonista a la comèdia Escape room. Des de principis de març el públic va a la baixa: “La caiguda de la venda d’entrades ja és un fet des de fa dues setmanes. Hi havia rumors que a Madrid tancarien. La gent gran i els més vulnerables no estan comprant entrades. Però que ens hem tornat bojos?”. Al Goya hi caben 500 espectadors però ara els obliguen a fer funcions només per un de cada tres. En total, 150 persones.
📞 @JoelJoanJuve: "Tancant teatres estan estigmatitzant el sector. Ara la gent relacionarà el teatre amb el coronavirus".
— Islàndia RAC1 (@islandiarac1) March 11, 2020
➡️ En directe: https://t.co/cCPBwLXiSx
“Estan privant el dret d’anar a riure i esbargir-se, durant una hora i mitja, d’aquesta paranoia absurda. A la funció d’ahir només vaig sentir riures. Ni una tos”, explica. “De debò pensen que el coronavirus es pot agafar al Goya però al metro no? Què passa si fem les funcions amb 150 persones? Com els escollim? Com fem la tria?”. Ja han venut gairebé totes les entrades per les funcions dels propers dies però ara es troben amb un doble problema: “Ara com ho fas per dir tu sí i tu no? És més, creieu que al teatre, amb 150 persones, podem pagar les nòmines? Acomodadors, actors, regidors, tècnics... D’on cony traiem els sous per pagar la nostra gent?”. Hores d’ara no saben com fer-ho per triar quins espectadors poden entrar al teatre i quins no, i tampoc tenen gens clar com podran pagar el sou dels treballadors.
Sergi Alcàzar
“El teatre i la nostra gent som la baula feble de l’economia. Poden fer polítiques pamfletàries, perquè quedi bé i no sigui dit, però no tocarem La Maquinista ni el Corte Inglés ni l’IBEX35. Ni el metro, que aturaria l’economia del país”, denuncia Joel Joan. “Amb una tercera part de la platea no podem aguantar el manteniment de l’espectacle. Això és arruïnar-nos”.
Sergi Alcàzar
L’enuig de l’artista no para de créixer. Fins que rebenta irremeiablement per la gestió que les autoritats fan d’aquesta crisi sanitària: “Estem molt ferits. És un cop molt baix, aquest seguidisme de Madrid perquè allà ho han fet. Que no diguin que aquí no fem res, perquè és la clàssica maniobra pel quedar bé, que és el que interessa als nostres governants. Que es vegi que fan alguna coseta. Voleu quedar bé? Tanqueu el puto metro. I els ferrocarrils, i Rodalies, i el Corte Inglés, i el Zara... fem-ho bé, per favor”.