"Me tocaron los pechos, todo el cuerpo... Un guardia civil presionó sus genitales contra mi parte trasera... Se estuvieron todo el tiempo haciendo comentarios de índole sexual, humillándome, insultándome... me empezaron a lanzar agua fría en la cabeza, me pusieron bolsas de plástico que me tapaban totalmente y no podía respirar... Yo intentaba morder el plástico para respirar"...

És part de l'esgarrifós relat que ha donat l’advocada Naia Zuriarrain acusant la Guàrdia Civil espanyola de tortures i abusos després de ser detinguda l'abril del 2010, sota l'ordre de Fernando Grande-Marlaska, aleshores, jutge, que acusava els advocats dels presos d’ETA de formar part de l’organització. Tortures en període d'incomunicació del processament del sumari 13/13, situació sota la qual van fer declaració policial. 

Tant Zuriarrain com la resta d’acusats han criticat que les declaracions fetes després de les tortures de la Guàrdia Civil són la prova en la qual es basa el judici que es fa contra ells per suposada pertinença a la banda armada. La segona sessió a l’Audiència Nacional espanyola ha vingut marcada pel testimoni esfereïdor, entre sanglots, tant d'ella com de Saioa Agirre. 

"Yo sentía que me moría, que me ahogaba. Estaba rota, dolorida y humillada, solo quería desmayarme. Intentaba escaparme, pero no podía, estaba totalmente sujetada y con la bolsa. Y todo el tiempo me decían: '¿Hablarás? ¿Hablarás? ¿Hablarás?'... Y en un momento que estaba en el suelo les dije que sí, que hablaría”.

Naia Zuriarrain

13 de juliol del 2021. Això s'ha sentit a l'Audiència Nacional. Un testimoni que posa la pell de gallina. Tortures, incomunicació, tracte vexatori i humiliant i abusos abjectes en ple segle XXI a les dependències de la benemèrita espanyola. Incredulitat per part de les acusades, impotència i ràbia i un sentiment compartit per bona part de la xarxa quan ha vist i ha sentit les paraules de Zuriarrain.

Com per exemple, Bea Talegón, que opina que "En un país serio estaría esto en los telediarios. Los políticos exigirían investigar a fondo y depurar responsabilidades y la sociedad, toda, saldría a la calle a exigir justicia. Cuando digo toda: es toda". Joel Joan ha anat més enllà.

Joel Joan / TV3

L'actor i director teatral ha retuitejat el comentari de Talegón i li ha negat la major sobre el punt on la periodista titlla Espanya de "país", en aquest cas, poc seriós, per no dir una paraula més gruixuda. Joan, però, no s'ha mossegat la llengua i ha arrodonit la denúncia pública amb una de les definicions més demolidores que se li recorden sobre aquesta Espanya a qui alguns consideren un país. L'intèrpret nega que sigui cap país. Què és, aleshores, per a ell?: "Un ex-imperi en caiguda lliure contra les nacions que té colonitzades, ocupades i oprimides". Més clar, l'aigua.

La Fiscalía demana penes d'entre set i dinou anys per cadascun dels encausats. I molts altres demanen responsabilitats a uns cossos de l'estat que ja no sabem com definir després del que s'ha dit d'ells. El president Carles Puigdemont ha esclatat contra les tortures policials i el règim del 78 i ho ha definit així: "El problema és que ni el govern d'aleshores ni el d'ara han fet res per perseguir els criminals torturadors. El règim del 78 té moltes cares, i continua governant".