Jordi Martínez és un dels actors més estimats pel públic català. Damunt els escenaris ha fet desenes d'obres i en televisió, els espectadors el recorden pels seus papers a Nissaga de poder, Ventdelplà, Kubala Moreno i Manchón o més recentment, interpretant el sever pare d'un dels estudiants de Merlí, que es reconcilia amb el seu fill just abans de morir de càncer.
De tarannà alegre, sempre amb una rialla a la cara, és dels actors que quan es treu la pell dels personatges que interpreta, sempre va per la vida amb una actitud positiva i agraït de poder fer el que més li agrada. Però la vida de vegades et gira l'esquena per molt que la somriguis. I Jordi Martínez ha hagut d'estar un any allunyat dels escenaris i els focus. "Vaig tenir un accident de moto, com tants n'hi ha. Un senyor va entrar al meu carril i no vaig tenir temps de res. Se'm van trencar els dos braços", revela ell mateix al TN Migdia just abans de tornar als teatres.
Teatre Lliure: "El somriure al peu de l'escala", de Henry Miller. Números de circ alternant un text filosòfic que parla sobre el destí d'un pallasso inconformista. Com ell. Aquest és el lloc i l'obra amb que Jordi Martínez ha deixat enrere definitivament les lesions patides ara fa un any.
El seu via crucis s'ha acabat. Un actor que tot i el greu accident ha fet l'impossible per recuperar-se quan abans, i això que va haver de patir quatre intervencions quirúrgiques, que es diu aviat. Martínez, amb 60 anys acabats de fer, encara bufava les espelmes amb el braç en cabestrell.
L'accident li ha impedit tot aquest temps estar amb l'obra que ara representa al Lliure. Però també va privar el públic de gaudir-lo amb Rhumans, la tercera part de la saga Rhum. Ara, però, el públic català des d'aquesta setmana ja pot tornar a veure l'immens talent d'un dels seus actors fetitxe. Jordi Martínez ha tornat de la mà d'aquest clown de nom August i segur que amb el record permanent del seu nebot, el pallasso Monti, que va morir ara fa sis anys.