Els arrels d'una dansa com la sardana ens remunten, segons els entesos, a èpoques ancestrals. Hi ha qui la situa en època preromana, d'altres en l'època dels grecs. Sigui com sigui, aquest ball, acompanyat d'aquesta música, amb plena germanor, tots agafant-se les mans formant una rotllana mentre van fent passes, és un dels emblemes de la cultura catalana des de fa segles.
(ACN)
Evidentment, qualsevol pot trobar commovedora o colpidora aquesta manifestació cultural, però també, com tot en la vida, hi haurà qui quan veu o sent una sardana, no corre dins seu cap sentiment d'emoció i es quedin freds. Però d'aquí a verbalitzar públicament lamentables atacs carregats de bilis, hi ha un tros. I els qui aquesta vegada no s'han quedat callats han estat l'actor Josep Julien i la periodista i escriptora Pilar Eyre.
Josep Julien
Pilar Eyre (Telecinco)
Tots dos han respost de manera senzillament genial a unes crítiques abjectes que han vist a la xarxa. Tot ha començat per aquest comentari definint la sardana com quelcom sinistre, sensació que l'usuària no ha tingut amb d'altres mostres de folklore:
Amb comentaris com aquest, la millor recepta possible sempre és la mateixa: la ironia. I d'això, Julien i Eyre en van sobrats:
No cal afegir res més. Si de cas, avisar a aquella usuària que els catalans, quan mengem crema catalana, el cap comença a donar-nos voltes com a la nena d'El exorcista, i quan anem a una jornada castellera, després de carregar un castell, entonem càntics satànics venerant Belcebú.