El món de la cultura, en peu de guerra. Després de mesos amb els cinemes i teatres tancats per la pandèmia, i d’una reobertura a mitges amb l’aforament limitat, ara el gremi protesta per les noves restriccions que imposa la Generalitat per contenir els rebrots de coronavirus. Les sales de Barcelona i l’àrea metropolitana romandran clausurades les properes dues setmanes. Actors i actrius ja fa dies que s’hi han manifestat obertament en contra. Addueixen que el sector  ha respectat en tot moment els protocols de seguretat per evitar contagis, mentre els bars i les terrasses han continuat funcionant. No l’hi troben cap mena de sentit. Crítiques a la gestió política de la crisi, a les quals ara s’afegeix la veu d’un dels grans del teatre a Catalunya: Josep Maria Pou.

Josep Maria Pou ha escrit un article d'opinió duríssim contra el Govern | GTRES

En un article d’opinió duríssim que publica aquest dimecres El Periódico, l’actor vallesà assegura que ha decidit pronunciar-se després d’un munt de temps de guardar silenci, per prudència. Però ja no pot més. “Llega un momento en que uno tiene cicatrices en la lengua de tanto mordérsela”, escriu abans de despatxar-se a gust contra el Govern: “lo están haciendo mal, rematadamente mal. Su nivel de incompetencia en la gestión de la pandemia sería alarmante si no fuera ya, más que dramático, patético”. Pou acusa l’executiu català d’arribar “tarde y mal” a Lleida, l’Hospitalet i Barcelona, malgrat que diu “llevo meses oyéndoles reclamar total capacidad de decisión ante la crisis, asegurando que sabrían hacerlo mejor que las autoridades españolas”.

El president Quim Torra entrega el premi Català de l'Any 2018 a Josep Maria Pou | ACN

Tot plegat, per anar a parar a l’autèntic quid de la qüestió: el tancament dels teatres i els cinemes. “Vuelven a sermonearnos. Y anuncian más medidas restrictivas. Y ordenan cerrar de nuevo cines y teatros, con la ligereza de quien ordena encerrar al gato que se ha meado en el sofá. Díganme, señores del Govern, un solo caso de rebrote que se haya detectado en alguno de los pocos cines y teatros que se han atrevido a “asomarse al exterior” tras meses de encierro disciplinario. Uno solo”, assenyala un Josep Maria Pou indignat amb la mesura.

ACN

“Me asombra, me avergüenza, me hiere y me ofende la frivolidad, la irresponsabilidad, con la que estigmatizan una y otra vez esos sacrosantos lugares de cultura”, sentencia. Monòleg d'en Pou, només en paper. Haurà d'esperar si vol fer arribar la protesta al damunt dels escenaris. Els telons dels teatres de Barcelona continuaran abaixats força dies més.