La Judit Martín és un geni. Una crack sense discussió. Servidor la va veure per primera vegada, fa segles, en un espectacle al Teatreneu del barri de Gràcia, a Barcelona, en un Impro-Show: tot el públic escrivia diferents paraules en uns paperets a l'entrada i després, els actors, amb ella a l'elenc, feien diferents situacions hilarants damunt l'escenari amb els paperets triats a l'atzar. Després d'allò, el gran públic, molts espectadors, i també, molts oients de ràdio, poden gaudir del seu humor, el seu talent i la seva rapidesa mental en diferents espais als mitjans catalans, els més celebrats, el Polònia o l'Està passant de TV3, l'obra Not talent o el Versió RAC1. Toni Clapés, el seu cap al programa de RAC1, va resumir a la perfecció què és la Judit, quan li van atorgar a aquesta un premi DRAC: "El Xavier Sardà em va dir que el més important és el talent. Que tot el que es pot estudiar no té mèrit, el que té mèrit és qui fa les coses úniques, exclusives, com ella. També ella ha dit que, cito textualment, 'no li interessa l'humor que juga amb la provocació'. Estem vivint uns moments que sembla que l'humor català ha de ser corrosiu, transgressor, permanentment irreverent... i ella no es mou en aquesta tessitura".
I té tota la raó. A la Judit no li cal un humor agressiu per provocar cada tarda una rialla en l'oient o cada vegada que l'hem vist a TV3 en la pell de l'Alaska, Carmen Cabezas, Ester Capella, Maria Isabel Celaá, Cristina Cifuentes, la infanta Elena, Marta Pascal, Eulàlia Reguant, o fins i tot, el jugador del Barça Pedri, un moment surrealista hilarant que va fer que Toni Soler es pixés de riure.
Per no parlar de les imitacions que fa a la ràdio. Imitacions para parar un tren. I en un tren precisament és on la Judit ha tornat a provocar una rialla màxima, aquesta vegada als seus seguidors de les xarxes socials. Ella, per deformació professional, para bé l'orella sempre que escolta diferents veus. Quan sent alguna cosa o sent algú parlar d'una manera determinada, li crida molt l'atenció, ja que ella treballa bona part del seu temps fent veus i imitacions. Per això no donava crèdit al que ha sentit quan ha agafat un tren i ha pujat a un vagó. Concretament, quan ha anat al lavabo. Un cop allà, ha escoltat la veu d'un home que tan bon punt podria ser que estigués afònic, que s'acabés de llevar, que tingués un mal dia o tot plegat. Una veu que la Judit no donava crèdit, i que en sentir-la, ha demanat l'ajuda d'altres usuaris: "NECESSITO CONÈIXER AL SENYOR QUE HA POSAT LA VEU ALS LAVABOS DE RODALIES. QUALSEVOL INFORMACIÓ SERÀ BENVINGUDA. GRÀCIES". Per què? Escoltin vostès mateixos:
Fa peneta i tot. La veu de l'home és com si per a ell fos un drama que les portes es tanquin. De seguida, nombroses reaccions a xarxes, per exemple, de la seva companya d'emissora durant molts anys, la Natza Farré, que apuntava l'afonia com a possible resposta. La Judit, però, té més raó que un sant quan respon una cosa de sentit comú: "Va haver-hi una proposta, un càsting, una gravació en estudi professional, una inauguració amb la cúpula de Rodalies i a tothom li va semblar NORMAL". D'altres col·legues de la Judit també s'hi han abonat a dir-hi la seva:
Ens ho posaríem en bucle. I des de la nostra humil posició demanem a l'home de 'Tancant portes. Cerrando puertas' que obri la porta a conèixer la Judit. Si finalment passa, la farà la dona més feliç del món.