El món es divideix en dos tipus de persones: als que els hi agraden les sorpreses i els que les detesten i prefereixen ser ells els qui les facin. Sota aquesta premisa la Judit Mascó ha encetat la secció on col·labora regularment amb Ricard Ustrell a El matí de Catalunya Ràdio, al costat del Xavi Canalias. La millor model que tenim a casa ha deixat clar que ella és de les que prefereix dur les regnes, ser la que sorprèn els amics i familiars i fugir tant com pugui de ser-ne la protagonista: "M'agrada tenir control. Però també et dic que alguna heavy que m'han fet, un cop ja m'he relaxat, que em costa, he dit 'va, pobres, amb la il·lusió que m'ho han fet, gent que m'estimo i bla, bla, bla', aleshores m'agrada el fet de no haver tingut ni idea de com passaria el dia o què passaria".
La Judit ha explicat als seus companys d'estudi una de les darreres vegades que l'han sorprès i tot el seu entorn li va muntar una de grossa sense que ella no en tingués ni papa de què li farien o on la durien. I explica què li va passar justament en el seu penúltim aniversari.
La model catalana bufa espelmes ni més ni menys que cada 12 d'octubre, "Día de la Hispanidad", i encara recorda com va viure el seu 53è aniversari. I és que si el passat va celebrar-ho amb un dinaret familiar a casa, com poden veure en aquestes imatges, fa dos anys ja la van avisar a casa: "reserva't el dia, no has de fer res, ni cuinar, ni comprar res. Val, això em va agradar". Però la cosa va començar a ser peculiar quan només vestir-se al matí, "em van tapar els ulls amb un antifaç i em van posar dins del nostre cotxe, que està aparcat dins d'un garatge". Al costat, el seu marit Eduard Vicente, "que va posar la música a tota castanya". I què li va posar, perquè no sentís res de l'exterior ni deduís a on anaven? Ni més ni menys que un tema clàssic de les pel·lis dels anys 80, la dels Cazafantasmas.
Quan va deixar de sonar després de molta estona, li van amenitzar el viatge amb un reguitzell de músiques de por. Ella va començar a al·lucinar, i per molt que va intentar anar deduint per on anaven, calculant els girs del cotxe, es va perdre de seguida i va perdre la noció del temps i l'espai. "Mitja hora després de sortir vam arribar a un lloc que vaig notar que la llum era inferior a la que tenia a través de l'antifaç, i vaig dir: 'Hòstia, no em portaràs a un escape rooms d'aquests que ho odio, eh?'... Vaig sortir i vaig pujar unes escales i vaig notar que estava a un espai estrany i em van treure l'antifaç..."... L'estranyesa, però, no era un altre lloc que la meravellosa Sitges... Sitges, un 12 d'octubre que, com sabran, no és una època de l'any qualsevol. En ple festival de cinema fantàstic, "veig tota la penya, m'apareixen per un carreró totes les filles, els nòvios i tothom fent una 'zombie walk'". Faltava la cirereta del pastís: "...quatre pel·lícules de marató, que jo em vaig quedar amb el cap com un bombo, veient cinema de por"... Un 12 d'octubre més terrorífic que de costum. Sort que per nosaltres, més que el Día de la Hispanidad, és el dia de la meravellosa Judit Mascó.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!