Si encara no han anat al cinema a veure 42 segundos, ja triguen. La pel·lícula de la qual tothom parla, dirigida per Àlex Murrull i Dani de la Orden, i protagonitzada per Jaime Lorente i Álvaro Cervantes, que ens transporta a 1992, quan la selecció espanyola de waterpolo va jugar la final dels Jocs Olímpics de Barcelona. Una selecció on hi havia dos pols enfrontats dins el vestidor, els jugadors catalans i els madrilenys, amb especial tensió entre els dos líders: el seny, la calma, la temperança de Manel Estiarte i la disbauxa, els excessos i la prepotència de Pedro García Aguado. Dos genis amb dos estils diferents de veure i viure l'esport d'elit i la vida.
Un pel·liculot on els dos personatges principals, juntament amb el paper del seu entrenador, s'enduen tots els elogis. Però entre tanta testosterona cal destacar també l'aparició d'una actriu catalana que brilla dins i fora l'aigua amb la seva interpretació, talent i magnetisme. Parlem de Júlia Lara, que interpreta el paper de 'Sara', una nedadora que entrena a Andorra i que coincideix amb el combinat espanyol, especialment amb Pedro García Aguado. Qui s'ha capbussat en la piscina i en aquest paper a 42 segundos és aquesta actriu i model de Molins de Rei de 32 anys que mica en mica s'està forjant una sòlida carrera davant de càmeres i a qui sembla que li ha arribat el seu moment.
Els seus estudis d'interpretació inclouen cant a l'Escola Eòlia, i ja l'hem pogut veure en diferents papers en obres, films i sèries com Amar es para siempre, Com si fos ahir, L'última nit del Karaoke a TV3 o en una que promet ser la sèrie de l'any, que s'estrena d'aquí poc, Cristo y Rey, sobre l'explosiva relació entre Ángel Cristo i Bárbara Rey. Apassionada del món de la interpretació, l'aigua també la torna boja, no només li ha agradat en la pel·lícula que ara acaba d'estrenar, tot i que ella és més del mar que no de la piscina. Perquè allà pot fer una cosa que li encanta, surfejar. Esportiva de mena, també li agrada l'skate o la neu.
Segur, però, que porten estona rumiant on més l'han vist. Segur que tenen la seva cara gravada d'algun altre lloc. I és que la Júlia ha protagonitzat un recordat anunci de no fa gaire, un spot publicitari d'Estrella Damm que els culers recordem especialment, on se'ns convida a il·lusionar-nos amb aquest nou Barça. Un grup de música deixa els assajos i se'n va a un bar a veure un partit del Barça a la tele. Allà veiem la Júlia, vestida amb la samarreta blaugrana de l'Alexia Putellas.
"Les coses ja no són el que eren", diu ella a l'anunci. El seu partenaire li respon que "potser a partir d'ara comencen a ser molt millors"... El que a partir d'ara serà molt millor serà cada cop que la veiem a la pantalla. Ens donarà tantes alegries com el nou Barça. Quedin-se amb el seu nom i la seva cara. Perquè la Júlia ho fa genial, és el seu moment, l'aprofitarà, perquè té talent per parar un tren. L'Estrella potser és la cervesa, però ella també té estrella i serà una estrella. Temps al temps.