Quan va aparèixer a la sèrie Polseres vermelles, fent el paper de la Rym, l'amiga del 'Lleó' que es rapa el cap al zero abans que el càncer li passés factura, tothom es va quedar meravellat amb la presència i el talent descomunal d'aquesta actriu catalana, fins aleshores, no massa coneguda. I no és d'estranyar, perquè Laia Costa, als seus 34 anys, només en fa set que es dedica a la interpretació. 

TV3

També se l'ha pogut veure i gaudir a Bandolera o al film Victoria, que li va valdre el premi a la millor actriu de l'Acadèmia Alemanya de Cinema, guardó que abans no havia guanyat mai cap intèrpret no alemanya. Ara protagonitza la primera sèrie rodada per Isabel Coixet, Foody Love per l'HBO. Una nova demostració de les incongruències que hi ha sovint al cinema o la televisió. Perquè tot i que només cal veure-la deu segons per saber que és un monstre interpretatiu, la Laia, els darrers anys, de les 11 pel·lícules que ha rodat, cap ha estat catalana i només tres eren espanyoles. "Per la teva carrera, és igual on visquis. L’important és la teva disponibilitat per viatjar. Als EUA visc a Miami, i mai he treballat en aquesta ciutat. Ho he fet a Los Angeles, Nova York, Atlanta...". Són paraules que ha dit al Via Lliure de RAC1.

RAC1

També li ha revelat a Xavi Bundó l'atípica història que té al darrera. No només pel poc temps que fa que apareix davant les càmeres, sinó també pel seu passat. Anava per jugadora de bàsquet, de fet, va jugar a aquest esport durant 17 anys: "Jugava de base, la que mana, era boníssima, què t'he de dir? Jugava a l'Hispano Francés". D'encistellar pilotes i donar assistències a treballar en una agència de publicitat com a executiva responsable de compres: "M'agradava molt aquella feina i aquella vida. De vegades ho penso: què estaria fent ara? I m'imagino que seria una jefaza". Costa té les coses clares, però no ho tenia tan clar abans de saber que ara tot el món es disputaria el seu talent interpretatiu: "No tenia previst que la meva vida anés cap a la interpretació. No he crescut mai pensant que això podria ser una professió".

 

Afortunadament per tots nosaltres, així ha estat.