El desconfinament de la societat ha vingut acompanyat pel desconfinament de molts imbècils. Homes menyspreables que han aprofitat la situació de 'nova normalitat' per tornar a practicar la seva 'antiga normalitat', vaja, la 'normalitat de sempre', pel que fa a comportaments miserables i en grup.
És increïble com algú pot criticar Leticia Dolera per alçar la veu i remoure consciències sobre una xacra que mai desapareix, el roí masclisme. Probablement perquè molts dels que la critiquen se senten interpel·lats i quan es miren al mirall, a soles, a casa, veuen algú que fa el que justament critica l'actriu. Però Dolera no es deixarà acovardir per quatre brètols que li diguin de tot a les xarxes. Ni per tres estúpids i covards que l'assetgin o intentin assetjar de nit. Perquè això és el que li ha passat aquesta nit passada de dimarts a dimecres.
Ho explica la mateixa autora de Morder la manzana. Anant de nit pels carrers de Madrid amb una amiga, tres homes les han acorralat i les han cridat amb una impunitat autoadjudicada que fa fàstic. I això és precisament el que els hi ha dedicat Dolera, un DAIS ASCO demolidor. I per si a algú no li ha quedat clar, el hashtag acabar de rematar-ho: #putopatriarcado.
Afortunadament, ella mateixa tranquil·litza la xarxa dient que estan bé i que van poder arribar sanes i estàlvies a casa. Però després dels comentaris d'escalf per part dels seus amics i de la xarxa, Dolera exposa el cru sentiment que sempre té quan passen coses com aquestes: "La misma frustración de siempre":
Quedem-nos amb aquesta darrera imatge de la mateixa Dolera a la magnífica Rec 3. Perquè ella seguirà plantant cara als covards. Amb motoserres i amb les seves denúncies públiques.