Espanya. Aquell país on la (in)Justícia s'entesta en no fer justícia. Aquell país on les llibertats són en entredit. I cada dia més. Aquell país on el Tribunal Constitucional ha resolt per majoria que els ultratges a la bandera espanyola no estan emparats per la llibertat d'expressió, per tant, que són delicte. L'esperpent no es pot resumir millor que com ho ha fet Gonzalo Boye:
Les reaccions no s'han fet esperar. A les espanyes, ovacions de tots aquells que dormen amb pijames de la rojigualda i que tenen la casa pintada amb els colors de la bandera. Els mateixos patriotes que s'han llençat a la jugular de Leticia Dolera per definir, amb només set paraules, la nova mesura. L'actriu i directora catalana, ferma defensora dels animals i assot de les pràctiques abjectes que s'estilen per la pell del toro, ha verbalitzat com ningú el contrasentit (un més) d'un país que s'indigna amb molta facilitat quan els hi toques els seus patrimonis de Barón Dandy.
La creadora de la magnífica i premiada sèrie Vida perfecta diu el que veritablement seria perfecte per a ella. D'un cop de ploma s'ha ventilat el ridícul per la bandereta i la barbàrie dels toros:
Una galeta amb la mà oberta. Set paraules. I set segons per començar a rebre insults d'ultres irats:
No falla. Espanya, aquell país on els ultres són com els toros quan els ensenyes un tros de tela vermell. O rojigualdo.