Es diu Lluís Sánchez. Té 28 anys, és psicòleg, ens ha enamorat a tots amb les seves cançons i amb el seu amor amb la Misty, i abans de tocar l'èxit a Eufòria i proclamar-se guanyador de la tercera edició, era (és) músic de carrer, compon les seves pròpies cançons i no va enlloc sense la seva guitarra. Al talent dels divendres a la nit a TV3 ha volgut reivindicar que als carrers de Catalunya s'hi fa molt bona música, i tant que sí. Només cal veure la seva meravellosa veu, talent i hipnotisme cada vegada que pujava damunt l'escenari del programa. Un més que merescut triomf, imposant-se a la final a dos altres cracks d'aquesta edició d'Eufòria, la meravellosa Maria i l'inimitable Julien.
Des de la primera gala, fins a la darrera, el Lluís ens ha regalat actuacions memorables, algunes d'elles en anglès, com aquest Wrecking ball de Miley Cyrus, la darrera actuació del programa, que ens va deixar a tots bocabadats.
Sense oblidar la que per a servidor ha estat la seva millor actuació, brutal, el Beautiful things de Benson Boone:
I què me'n dieu de la meravellosa Shallow de Bradley Cooper i Lady Gaga, que va enamorar tothom al costat de la Misty:
El Lluís, però, com la resta de companys, ha cantat tant cançons en anglès com en català. És una de les gràcies d'un programa que fa molt perquè sonin a TV3 cançons precioses, mogudes, lentes, espaterrants, mítiques, noves i de tots els estils, en la nostra llengua. A cada programa hi ha molts temes de cantants de la terra de tota la vida o de noves bandes i artistes que omplen el panorama musical català. I al Lluís, per haver arribat a la final, l'hem sentit moltes vegades cantant en català. Per exemple, l'altra cançó que va cantar a la final, una autèntica obra mestra, una cançó preciosa dels genials Lax'n Busto, Què boig el món:
O el Bailoteo que no pots deixar de ballar, el hitàs del grup català dels darrers temps, The Tyets:
O una cançó que ens va robar el cor, Quan tot s'enlaira, de Txarango:
Hauran observat que quan ha cantat en català, ho ha fet amb la seva llengua i la seva manera de parlar... el català amb accent de Lleida. Perquè el Lluís és un lleidatà orgullós que quan va arribar a Eufòria es va prometre a ell mateix el que ha compartit a La tarda de Catalunya Ràdio amb l'Elisenda Carod: "Va ser decisió meva mantenir l'accent de Lleida a les cançons, però no us penseu que no em costa, perquè jo estic acostumat a escoltar aquestes cançons en català central. Llavors, jo les escolto des de fa anys aquestes cançons... Canviar-ho de cop, l'accent, et pot fastidiar alguna rima, i a mi em costa esforç, és un dels reptes que tenia cada setmana, les cançons en català, passar-les al lleidatà". En sentir-lo, la periodista aplaudeix: "Bon exercici, perquè així també ens acostumem a sentir-ho de diferents maneres, i en aquest cas, respectar el teu origen, que em sembla meravellós":
Doncs sí. Meravellós l'accent lleidatà i meravellós el Lluís. L'enhorabona.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!