Si hi ha algú que ha defensat la llengua catalana i el seu país, aquest és, sense cap mena de dubte, Lluís Llach. El de Verges ha escrit, composat i cantat centenars de cançons en la seva llengua. Ell és un dels màxims representants de les coses que es diuen en català, ja des de la seva època dels Setze Jutges.
Autor d'himnes com L'estaca, Que tinguem sort o País petit, Llach també s'ha caracteritzat tota la vida per lluitar per allò en el que creu, per lluitar per la llibertat de la seva terra, per lluitar per defensar Catalunya de tot i de tothom, i ho ha fet damunt d'un escenari, a l'hora d'interpretar els seus temes, o des del seu seient al Parlament quan va ser diputat.
Lluís Llach / TV3
Quan Llach parla, ho fa clar i català, i mai més ben dit. Al cantautor se li entén tot quan obre la boca i expressa què en pensa del que l'envolta. No parla debades i sempre està disposat a posar a lloc els que de manera meridiana o al contrari, sibil·linament, miren de reduir el país i la seva llengua a la mínima expressió. Però quan ells hi van, en Llach hi torna. Perquè si una cosa té el cantant català, és constància i dir i fer el que li surti del monyo. I més, si és per callar la boca als que volen reduir la idea de la independència de Catalunya a la més mínima expressió. I qui vulgui donar-se per al·ludit, ho farà.
Lluís Llach / @vallllach
Llach n'està fins al gorro de comprovar com hi ha qui vol amagar una paraula, i per extensió, un sentiment, una certesa, una ferma voluntat de país, sota la catifa. El cantant té la mosca rere l'orella els darrers temps pel que considera un intent gens dissimulat per part de segons qui, de rebaixar un objectiu que, com a mínim ell, té ben clar, i no pensa defallir fins a aconseguir-ho.
Llach creu que darrerament volen guardar la paraula independència en un calaix i llançar la clau a mar. Però ell mateix s'ha encarregat de treure'ls-hi del cap. O de recordar-los-hi que ell té moltes còpies del clauer. Que hi ha qui intenta amagar el que volen molts catalans? Cap problema. Ferma promesa, declaració d'intencions i missatge contundent de què farà d'ara endavant:
Celebrem la promesa que ha fet Llach. I de moment, la xarxa l'ha rebuda amb la voluntat de fer com ell. Si més no, alguns actors com el gran i homònim seu, Lluís Marco, que ja s'hi ha sumat de seguida:
No ha estat l'únic. Molts seguidors del de Verges també han rebut la proposta amb excitació i han desfermat les seves respostes, a aplicar juntament amb la repetició de la paraula:
Els detractors ja poden anar-s'hi posant fulles. ¿No quieres caldo? Dos tazas. O les que calgui. Que es preparin per veure sovint la paraula 'independència'. Fins quan faci falta.