Lluís Marco és un dels actors més MAJÚSCULS que tenim a casa nostra. Intèrpret immens, doblador excels, ha abordat infinitat de papers damunt dels escenaris i davant de càmeres des de ben jove, i ha regalat als espectadors interpretacions memorables. El públic l'estima i s'ha guanyat a pols tot el que ha aconseguit en la seva carrera professional. Papers inoblidables com els de Ventdelplà, Hospital central, Hispania la leyenda, 13 anys i un dia, Poble Nou, Romeu i Julieta, Soldats de Salamina, Rock'n'roll, Nixon-Frost, Copenhague, El sopar dels idiotes, L'oncle Vània, La voz dormida, La vida empieza hoy, Petit indi i tantes i tantes altres.
A banda del seu inacabable talent com a actor, Marco s'ha caracteritzat per dir i fer sempre el que li ha sortit del monyo. No es casa amb ningú, alça la veu quan toca i diu a les coses pel seu nom. I a qui no li agradi, que s'hi posi fulles. Evidentment, només faltaria, també s'ha mullat sobre Catalunya, sobre el procés, sobre la independència i sobre la llengua. El darrer comentari que ha fet, brillant, sobre la polèmica amb el cardenal Joan Josep Omella i el papa Francesc, que recentment es va sorprendre per beneir la Moreneta de Girona en castellà, quan el pontífex va preguntar al cardenal per la llengua en què estava escrit un text que havia de llegir a l'hora de beneir la imatge de la Moreneta durant l'audiència als participants en el pelegrinatge a Roma de la confraria de la Mare de Déu de Montserrat, amb motiu dels 800 anys de la seva fundació. I és que va veure que el text estava en castellà i va preguntar: "No ha de ser en català?". La resposta del cardenal va ser un clar "no" i el Papa va procedir a la lectura de Déu de la tendresa en castellà. I Lluís Marco, demolidor: "El Sr. Omella fa mèrits per participar de la taula de CLAREDAT".
En una entrevista imprescindible pel programa Únics de TVE, Marco ha tornat a demostrar per què ell sí que és únic, o si no únic, dels pocs que li llepa un peu el que diguin d'ell a propòsit de les seves idees de país. L'actor ha dit clarament per què no vol pertànyer a l'Estat espanyol. Cinc raons com cinc punys: "jo no vull pertànyer a aquest Estat, un Estat que m'enganya jurídicament, un Estat que m'enganya legislant, un Estat inamovible en quant a Constitució, un Estat que es diu aconfessional i és mentida, un Estat que continua gastant més en armament que en cultura". Marco té clar que "als 40, 50 anys, políticament, no pots lluitar, primer, perquè t'estàs jugant el lloc de feina. Si parles com jo estic parlant ara, 'a este no lo contratéis, que es incómodo', i et foten el lletrero. Jo estic jubilat i estic bé perquè l'Estat m'està tornant el que jo m'he guanyat a pols, quarantaipico anys treballant. Però des que em vaig declarar independent, a favor de Catalunya, vaig molt poc a Madrid. Jo tenia un mercat i era un actor estimat, però... els hi costa, perquè és clar... No vull creure que és per això, però tot ajuda". Pots veure tota l'esplèndida entrevista clicant aquí.
Ells s'ho perden. No comptar a Madrid amb un actor suprem com ell pel fet de defensar Catalunya és, d'una banda, d'imbècils, i de l'altra, de miserables. No hi haurà, però, cap feina que faci que Lluís Marco deixi de ser com és i deixi de pensar allò en el que creu i estima. Lluís Marco, meravellós.