La fama, estem farts de veure casos que ho corroboren, té una part fosca, trista, desagradable i que en moltes ocasions, no avisa a qui l'aconsegueix de què pot venir. L'altra cara de la moneda, d'una moneda que quan surt cara, et somriu, i fa que siguis una persona exitosa, que no pares de rebre elogis i que et guanyes bé la vida fent el que més t'agrada. Però quan surt creu, venen els problemes. En alguns casos addiccions, en d'altres, problemes econòmics i ruïna, o tot plegat. Sigui com sigui, són molts els esportistes, actors o cantants que fa temps van provar las mieles del éxito i que ara tasten el gust amarg. I és el que d'un temps ençà li està passant a un dels cantants catalans més populars dels anys 90: Luis Font, fundador del grup Locomía, els dels ventalls gegants, que ho van petar de mala manera fa unes dècades.
Un Font a qui veuen ara, amb un vano, davant d'una parada de metro de Madrid. Una imatge que explica què ha hagut de fer anys després del seu èxit interplanetari amb Locomía: cantar al metro demanant almoina. Font, amb el seu germà Xavier, tots dos de Sant Boi de Llobregat, va ser apartat de la banda, "Me quitaron de en medio porque era el hermano del dueño de la marca y del creador de Locomía" i va voler tenir una carrera musical pròpia. No va anar bé i ha hagut de cantar dins els vagons del metro de Madrid "por necesidad. He empezado a cantar en el metro. He descubierto, de verdad, un mundo que desconocía totalmente y donde me he reencontrado con la música, con el público y he encontrado un montón de ángeles que me siguen ayudando. No ha sido fácil". I no ho està sent.
Ja ho diuen que a perro flaco todo son pulgas, i ara la cosa se li complica encara més. Per què? Perquè l'acaben d'operar d'un menisc i perquè no té on viure. De fet, ho està fent en un parc, amb una estoreta a la vora d'un arbre, on dorm: "Soy Luis Font. Quería comentaros que ayer me operaron del menisco y empieza una nueva etapa con el nombre de 'El diario de un sin techo'". Una situació complicada, havent de prendre medicació i punxar-se heparina perquè no li surtin coàguls al genoll per l'operació. Però les males notícies no s'acaben, ja que tal i com ell ha anunciat amb sentit de l'humor, han començat a regar i l'han mullat, havent de marxar de la gespa i agafar un banc: "Este es el árbol que me protege, es bien bonito, ¿no? Había conseguido dormirme y riegan los parques y yo estaba al lado del chorro y ha empezado a soltar agua, madre mía. Corriendo con la pata vendada, menos mal que las cosas no se mojaron mucho". Un Font que tot i la situació, demana que no li enviïn més missatges "tan dramáticos" perquè és ell qui ho està passant i tot i així, segueix "de buen humor. Jodido, pero saldré de todo".
Esperem que ho aconsegueixi.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!