Una de les poques, poquíssimes coses bones que va portar la terrible pandèmia per coronavirus que va paralitzar el món l'any 2020 van ser, sens dubte, ells tres. Tres nois, el Klaus Stroink, el Guillem Boltó i el Rai Benet, que durant el confinament van començar a tocar a la terrassa d'un pis de l'Eixample de Barcelona. Allò es va viralitzar de manera fulgurant, alegraven la vida de tothom tancat a les seves cases. I a partir d'allà, la bogeria més absoluta. La pandèmia va acabar, però ells, afortunadament, van continuar fent música, fent molt bona música. Parlem, evidentment, dels Stay Homas, derivació de “stay home” en anglès, és a dir, “queda't a casa”. Com a mostra, molts botons. Des d'aquell primer tema en confinament..:
...fins a la darrera cançó que han composat, amb els Figa Flawas, Espurna...:
...passant per temacles que donen un bon rotllo que tomben, com No vull baixar...:
...Gotta be patient...:
...o La platja...:
Han tocat la glòria, han omplert concerts, han rebut likes d'Orlando Bloom, Michael Bubblé, enamorat d'ells, els ha versionat, han tocat amb genis com Rubén Blades, han conegut un dels seus ídols, Manu Chao, han col·laborat amb infinitat de grups catalans i han fet el que més els ha agradat durant quatre anys. Però això s'acaba. Perquè aquest cap de setmana s'acomiaden, "de manera indefinida", amb tres concerts molt especials al Poble Espanyol de Barcelona:
Com ells tres han dit en una conversa deliciosa amb Jordi Basté a El món a RAC1, "Fem teràpia de grup; si no parem ara, l'aturada serà per sempre". De moment, doncs, serà un comiat indefinit, amb el colofó d'aquests tres concerts plens de col·laboracions i de sorpreses. Ganes d'agafar vacances del 0 al 10?: "Un 10", responen a l'uníson. Un final, final?... "T'entren pors i dubtes, l'estem liant?..., és un parón que neix d'una necessitat, no neix d'un caprici. Ara que s'acosta el final estem tots raros, però seguim amb el pla inicial, no sabem què passarà", diu en Rai. "Ara ens venen els dubtes de 'Ai, no sé si ens farà pena deixar-ho, ai, no sé si tindrem ganes de fer més coses després', però el que segur que tenim clar és que ara necessitem parar", afegeix en Guillem.
Els Stay Homas s'ho han passat pipa durant quatre anys, al terrat de casa seva o després, amb la bogeria, tocant en escenaris de tot arreu. Han recorregut Catalunya de dalt a baix, han anat per Europa on encara tenen un record brutal dels concerts a ciutats com Berlín o Amsterdam... No tant d'algun altre lloc on han tocat. Quan el Basté els demana que revelin el pitjor record viscut aquest temps dalt d'un escenari, "algun concert que fos un desastre", ho tenen clar: "Toro. T'ho creguis o no, vam tocar a un poble que existeix a Espanya que es diu Toro, al costat de Zamora". Què va passar allà?: "Ens van programar a la festa major de l'ajuntament. Nosaltres tocàvem a una plaça oberta al públic, plena de restaurants, i al costat hi havia una mena de descampat amb una festa de reggaeton on estava tothom i nosaltres a una plaça amb 50 persones... Érem més gent a l'escenari que a baix, després de 8 hores de furgo. Va ser un bon bany de realitat".
Doncs a Toro s'ho perden, perquè és un espectacle i un gust veure'ls actuar. Què faran a partir d'ara, després dels concerts de divendres i dissabte? El Guillem, operar-se del genoll (es va lesionar jugant a futbol), el Rai marxar tres mesos al Japó i el Klaus que no en té ni idea. I nosaltres? Què farem sense els Stay Homas? Tant de bo aquesta aturada indefinida tingui un retorn. I si no, sempre ens quedarà la seva música. Stay Homas, meravellosos.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!