Un dels programes més recomanables de la graella radiofònica catalana és el Llapis de memòria, que abans presentava i dirigia el recordat Òscar Moré, i que després de la seva trista mort ara ha agafat el relleu el Jordi Manau a la Cadena SER. I justament de la mort, i de la vida dels que encara hi són i recorden els seus éssers estimats, s'ha parlat en la darrera entrega d'aquesta conversa imprescindible, pausada, amb diferents convidats que s'obren en canal davant del micròfon mentre van escoltant diferents cançons o documents sonors lligats a ells. D'aquí a dues setmanes farà ja dos anys que ens va deixar una periodista de cap a peus, una professional molt estimada al servei d'informatius de TVE a Catalunya, i ex directora del programa sobre ecologisme El escarabajo verde, la Mària Sànchez. Així n'informaven al programa Cafè d'idees de Gemma Nierga. 

Una colpidora mort que també va caure com una llosa a TV3, concretament a la família del Polònia, ja que la reportera i presentadora era la dona del també periodista Manel Lucas, co-creador amb Toni Soler i Queco Novell de Minoria absoluta i actor del Polònia, un actor molt estimat per les seves imitacions de Lluís Llach o el dictador Francisco Franco. Sànchez va morir als 59 anys, víctima d'un càncer, amb 2 fills adolescents. 

Han passat dos anys i no hi ha dia que el bo d'en Manel no recordi la seva estimada Mària. Hi ha qui, quan falta la gent que estima, quan deixen aquest món, els recorden amb petits detalls, els tenen sempre presents, els evoquen en diferents situacions o llocs. Hi ha qui va sovint als cementiris, per tenir un moment íntim de pau davant de les seves tombes. I hi ha qui, com el Manel, va amunt i avall de la ciutat, amb la seva moto, "com el Nanni Moretti en aquella pel·lícula, 'Caro diario'", i hi pensa emocionats. L'any passat, pel primer aniversari de mort de la Mària, Lucas va reconèixer a El Suplement de Roger Escapa a Catalunya Ràdio que "És més dur aixecar-te un dia a casa i agafar el saler i enrecordar-te de com aquest saler el vas comprar amb ella o posar-te el cafè amb llet i que agafis la seva tassa. Els moments de xoc i de dolor no tenen per què ser els moments emblemàtics".

Ara, quan farà ja dos anys, el periodista s'ha tornat a emocionar, ara a la Ser, reconeixent que va sovint amb la moto a la biblioteca que van batejar en honor a la seva dona. "Ho faig com a homenatge. Hi ha gent que va als cementiris a veure les tombes de les persones estimades i jo tinc la sort que això ho puc sublimar amb una biblioteca. Gràcies a l'Associació de Veïns de Ciutat Meridiana i a l'Ajuntament de Barcelona, l'any passat van batejar la Biblioteca Municipal de Ciutat Merdiana". "Quin orgull", li diu Manau, i ell, amb la veu trencada, reconeix que ho és, i molt. "Agafo la moto, vaig donant voltes, i moltes vegades vaig a parar allà, vaig a la biblioteca, veig el cartell i ja està".

A la playlist del Manel a Llapis de memòria sonen cançons com 'Black is black' de Los Bravos, 'Golden Slumbers' dels Beatles, 'Ojos verdes' de Concha Piquer, 'Ens veiem a Folegandros' del seu estimat Lluís Llach, 'Michael Caine' de Madness, 'Icebergs i gèisers' d'Antònia Font o 'Phoenix Feathers' d'Snooze. Cançons que il·lustren la seva trajectòria vital, des del barri del Clot de Barcelona als anys 60-70 fins ara. I el que ressona en tots nosaltres i ens emociona són les paraules d'un home, en Manel, que va estimar i estima amb bogeria la dona de la seva vida, la Mària. 

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!