Fa set anys, una sèrie va irrompre amb molta força a les llars catalanes. Una sèrie que parlava dels joves, d'un grup d'estudiants d'escola, però ho feia acostant un tema poc habitual, i més avui en dia, on tot són streamers, influencers, youtubers i xarxes socials: la filosofia. La de tota la vida. Una sèrie on es parlava de pensaments profunds de la mà del seu protagonista, un professor de secundària, el Merlí Bergeron del títol, interpretat amb mà mestra pel Francesc Orella. El seu personatge interrelacionava amb el grup d'estudiants, on hi havia de tot, com a totes les classes, però on especialment destacava el paper del Carlos Cuevas, el 'Pol', l'alumne amb moltes capacitats, però amb un panorama a casa que no acompanyava, a qui en Merlí despertava la passió per la filosofia, propiciant un spin-off, Sapere aude, amb en Pol ja a la Facultat.
El grup d'alumnes a qui donava classe en Merlí eren coneguts com els peripatètics, i hi formaven part un grup de joves actors i actrius esplèndids, amb uns personatges ben definits: el Bruno, la Berta, el Joan, la Tània, la Mònica, el Marc, l'Òliver, l'Ivan, l'Oksana o el Gerard. Quedem-nos amb aquest, interpretat per l'actor i músic Marcos Franz. El seu personatge era un dels més agraïts de la sèrie, fill del personatge interpretat per la Marta Marco, una mare de l'escola amb qui el professor de filosofia té un petit affaire sentimental. Ocurrent, neuròtic, simpàtic, cagadubtes, nerviós i bojament enamorat de la seva companya de classe, la Mònica, el Marcos va saber donar-li tots els matisos per fer d'ell un dels alumnes preferits per l'audiència.
Ja ha plogut des d'aleshores. Després d'allò, Franz ha participat en alguns capítols de la sèrie The young Pope, protagonitzada per Jude Law i dirigida per Paolo Sorrentino; ha fet del príncep Lluís de Catalunya a la sèrie d'època de History Channel, Knightfall, o ha participat en la sèrie La fossa. Sense oblidar la seva vessant musical. Sap tocar molts instruments, el 2016 va llençar el seu primer àlbum, amb cançons en català i anglès. Toca el que vol i també té la sana virtut de dir i fer sempre el que li surt del monyo. Que vol publicar una foto despullat dalt d'un vaixell, o damunt la sorra, amb una pastanaga al davant? Ho fa. Però no és només a la platja on es despulla el bo d'en Marcos. També ho acaba de fer davant d'uns micròfons per explicar en quin estat va rodar la sèrie que el va popularitzar.
En Marcos ha anat al programa de ràdio de La Riota i allà s'ha deixat anar. Ho ha fet explicant una cosa que mai abans havia revelat. El programa on era, i el context, eren de bon rotllo, de fer conya, però paga la pena tenir en compte el rerafons seriós del que va confessar sobre què li passava quan va començar a rodar els capítols de Merlí amb 21 anys: "Estem preparats per dir això? Tenim temps?", pregunta Franz. I després s'esplaia i buida el que tenia ganes de revelar: "Jo vaig rodar 'Merlí' amb depressió... I qui té depressió ho sap veure. Perquè hi havia gent que havia passat per depressió i m'ho va dir, del pal 'tu no estaves bé, eh, quan vas rodar...'". Li pregunten si aleshores, no va gaudir com hauria hagut, formant part d'una exitosa sèrie com aquella a TV3. "No... El que estic dient no ho he dit mai públicament, però ara ja me la sua". En Marcos, però, sempre a punt per desdramatitzar, fa conya amb si "des que estàs bé, llavors ja no et contracten?". Resposta: "Sí, tio! És que és increïble! Quan estava malament em contractaven".
Sé que la mayoría de los que estáis aquí no entendéis el catalán pero por favor, dadle una oportunidad a tal vez el mejor programa al que he asistido nunca.
— Marcos Franz (@marcosfrnz) October 9, 2022
(spoiler termino bastante taja y hablando más de la cuenta 👍) https://t.co/mNUKbUa15P
Celebrem que ara no pateixi els problemes de depressió que patia quan feia Merlí. I ens sorprèn el bon paper que va fer davant de càmeres tenint el que tenia. El que ara estaria molt bé seria que ara que ja està millor, el tornin a contractar. S'ho mereix. I els espectadors ho agrairíem, perquè és un actoràs. I perquè té els sants nassos de dir el que li surt de... la pastanaga.