Una de les actrius més descomunals que tenim a Catalunya des que va decidir que volia posar-se davant de càmeres i pujar dalt d'un escenari (decisió extraordinària que va agafar forma fa uns vint anys) és la gran Maria Rodríguez Soto. Intèrpret superba, majúscula, tot el que fa ho fa bé. No només això, tot el que fa et deixa palplantat a la butaca del cine, del teatre o a casa. Ulls com a taronges amb els seus papers, com s'hi fica al 200%, com li dona a cada rol que aborda una veracitat com poques actrius de la seva generació saben donar. La Maria ens emociona, ens fa riure, ens fa patir, ens la creiem en tot allò que fa, amb algunes interpretacions absolutament delicioses en el seu interessantíssim currículum professional, amb les que no para de guanyar reconeixement i premis i més premis, merescudíssims tots ells.

La darrera ocasió que hem pogut gaudir-la ha estat amb l'excel·lent Mamífera, però abans hem tingut l'oportunitat d'emocionar-nos amb papers sensacionals a Els dies que vindran, 100 metres, La hija de un ladrón, Las de la última fila, Los herederos de la tierra, Benvinguts a la família, Com si fos ahir i tantes i tantes altres sèries o pel·lícules.

Mira que ens encanta la Maria, mira que no ens perdem cap pel·lícula en la qual apareix, mira que li tenim devoció..., nosaltres i moltíssims espectadors catalans... Però ara, una confessió ens ha deixat a tots de pedra. Una revelació que ens ha agafat amb el peu canviat. Ha estat en una secció sensacional del Via Lliure de Xavi Bundó a RAC1 els caps de setmana: 'El plat estrella', on diferents VIPS (la majoria del món de la faràndula, actors o actrius) van a dinar a algun restaurant exquisit de Catalunya, mentre xerren sobre la seva feina amb el director del programa i amb els grans Toni Garcia Ramon i Malcolm Otero. Una excusa perfecta per fotre's les botes amb un bon tiberi i anar parlant de cinema mentre van endrapant les bondats de l'establiment en qüestió.

maria rac2
Maria Rodríguez Soto / RAC1
maria rac1
Maria Rodríguez Soto / RAC1

La Maria, a qui aviat veurem a Casa en flames, de Dani de la Orden, on comparteix repartiment amb Emma Vilarasau, Enric Auquer, Macarena García, Alberto San Juan i Clara Segura, està rebent encara els elogis pel seu paper a Mamífera, una pel·lícula sobre la manca de desig de ser mare. I en el cas d'ella, unint els dos conceptes, podríem dir que els que estan en flames són molts oients que aquest cap de setmana l'estaven escoltant a RAC1. Per què? Per la manca de desig, fins i tot, per l'aversió de la Maria a una icona de la gastronomia catalana: el pa amb tomàquet. Sorpresa generalitzada a taula quan deixa anar una contundent afirmació. Li treu Bundó: "Ara que ens començaran a portar menjar, i no tinc molt clar per què, m'han dit que... odies el tomàquet". I ella ho corrobora: "Sí. Profundament". Bundó: "Però l'odies o li tens al·lèrgia?". Maria: "No, no, no tinc al·lèrgia. L'odio, em fa fàstic".

maria rac3
Maria Rodríguez Soto / RAC1

La Maria va més enllà, amb la resta de comensals amb els ulls com a taronges..., o en aquest cas, com a tomàquets. I no estalvia adjectius: "T'ho juro. La textura em sembla asquerosa, les pepitas em produeixen basques i...", falta la cirereta del pastís, "...quan se suca el tomàquet al pa... em sembla menjar per ànecs, aquesta és la meva teoria". Bum. Han cantado bingo. Tothom esvalotat. Diu Bundó, sense poder-s'ho creure i fent broma, posant el dit a la nafra: "El cim de la cultura catalana és menjar per ànecs!! Ho ha dit Maria Rodríguez Soto. Vale, vale...". La Maria aclareix que "jo el tomàquet fregit me'l menjo, cuinat. Jo a casa meva no em faré mai una bolognesa a casa meva, però me'l menjo. A una amanida, si hi ha tomàquet per allà no l'agafo. A la meva filla li flipa el tomàquet, que ja em veus a mi fregant el pa amb tomàquets pels entrepans". El millor de tot ha estat que just dir això, comencen a venir els plats al restaurant. I quin ha estat el primer? Un gazpacho... "no el suporto". Sensacional. Tot i aquestes paraules, la Maria seguirà sent meravellosa. Ja ho deia Billy Wilder a la darrera frase de Con faldas y a lo loco: "...ningú no és perfecte"

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!