Actualment, al seu timeline a xarxes socials es defineix com a "Mis labores comunicativas & creativas", però hi va haver un temps on el que hi posava era "Comunicadora. Creadora. Escritora. Dj. Actriz". Convé recordar-ho, perquè hi ha hagut molt de temps que sembla que a més d'un se li hagi oblidat de tot el que és capaç de fer, i tot bé, una artista multidisciplinar com ella. Una comunicadora de cap a peus. Però com ella mateixa lamentava: "Tengo más de 50 años, y eso es un hàndicap para cualquier mujer. Mujer de más de 50 años tiene muy difícil el acceso al mercado laboral. No importa que mi currículum sea espectacular y que ya no me pueda quedar embarazada. Da igual". Marisol Galdón va sorprendre fa uns mesos amb un valent vídeo on exposava la seva situació: "entre una cosa y otra no me quedó más que darme de baja de la seguridad social y necesito trabajar, seguir cotizando, y aquí estoy, ofreciento mis servicios por si hay alguien por ahí que desea contratarme profesionalmente".
La de Sabadell va fer-se un racó al cor dels espectadors amb un programa llegendari a La 2 de TVE a Catalunya, Plàstic, al costat de David Bages o el director de Gestmusic, Tinet Rubira. També Peligrosamente juntas. Des d'aleshores, va participar en diferents programes, també ha estat una col·laboradora habitual en programes de ràdio, ha fet d'actriu, ha fet de DJ, i ha escrit un parell de llibres. Però passats els 50, va trobar moltes portes tancades. Després del vídeo demanant feina, denunciant la perversitat d'un mercat que exclou les persones de més edat, especialment les dones, ha tornat a parlar sobre viure en precarietat i passant-les magres. Viu a La Alcarria, Guadalajara, i segons expliquen a El País, "su casero, comprensivo, le ha aplazado y rebajado la renta, y la inquilina completa sus escuetos ingresos con ayudas de amigos". I és que Galdón ha vist de prop les penúries: "La ruina llegó con la crisis de 2008, en la que bajaron brutalmente las tarifas, y, sobre todo, con la pandemia. Se paró todo. No me salía nada. Tuve que vender mi casa, pagar deudas".
I com ella diu, no és l'única. Tot i que costi molt confessar-ho: "Es durísimo salir del armario de la pobreza y más en una época y una profesión en las que mandan el postureo y la impostura. Alucinarías con la cantidad de colegas que están tan jodidos como yo y solo muestran su cara ideal". Ha fet un curt explicant la seva experiència, Marisol al desnudo, perquè lamentablement, la situació no ha millorat gaire després del vídeo, no li plouen les ofertes. Per no poder, l'actriu i presentadora no pot ni satisfer ni un dels seus desitjos més bàsics i senzills: "Un libro. Hace siglos que no me compro uno, es de lo que peor llevo. Son 20 euros que quito a la compra y las facturas". De vegades, la situació ha estat tan dramàtica que no es veu la llum al final del túnel: "te metes en un pozo muy negro. El año pasado por estas fechas casi termino como Verónica Forqué".
Recordem que fa uns mesos van trobar la cèlebre actriu morta a casa seva després d'haver-se suïcidat. I ella, també va pensar en deixar-ho tot i prendre aquesta dràstica decisió?: "Sí, sin dramas, además, porque siempre he pensado que la vida le pertenece a uno y a nadie le importa lo que hagas. Cuando te vas estrellando contra una valla y otra, y no lo logras, te desesperas. Demasiadas cosas he hecho ya por debajo de mis posibilidades. Entonces, si este mundo no está interesado en mí, dices, como Fernán Gómez: 'Idos todos a la mierda'". Afortunadament, no ho va fer. Per què? Perquè li van concedir una ajuda de 400 euros de la Societat de Gestió de Drets d'Imatge d'Intèrprets i perquè li van sortir un parell d'escenes a la sèrie Sentimos las molestias: "Del Estado no he recibido nada. Esas ayudas a mí me salvaron la vida. Con eso voy tirando".
Després del vídeo, es va tornar a parlar d'ella, li va sortir algun bolo, alguna entrevista, però res ferm: "Todo tan precario y tan puntual que no acabo de salir del hoyo. Lo digo otra vez desde aquí: necesito trabajar ya". Que algú l'escolti, i sobretot, que li donin feina a un monstre comunicatiu com ella. S'ho mereix. No fem que hi hagi d'haver una tercera petició de feina.