La cantant Marta Sánchez torna a estar doblement d'actualitat. A nivell professional, per haver tornat a col·laborar amb Carlos Baute en un tema després d'aquell exitós Colgando en tus manos. Aquesta vegada Te sigo pensando, que està proporcionant-li un trampolí per fer una sèrie de concerts als Estats Units, cap a on té previst viatjar ben aviat.

A nivell sentimental, en qui pensa la intèrpret és en la seva nova parella, l'empresari Federico León, director d'una empresa de disseny d'il·luminació amb qui recentment van posar llum a una escapada a Tarifa. Però fins ara no havien aparegut junts en cap imatge. Fins que ha arribat el sopar de la revista Vanity Fair per on es van deixar veure algunes celebrities, com la intèrpret de Desesperada o Soy yo. La cantant i la seva parella van gaudir de la festa mentre ella reconeix que "Estoy muy a gusto con él. Soy una persona muy romántica, aunque a veces tengo una vuelta de tuerca rara, que me convierte en independiente y egoísta".

Sánchez, feliç d'haver trobat algú amb qui està a gust i feliç també per sentir-se valorada per un país on tradicionalment "Hay mucha mediocridad, sobre todo en la crítica del arte en este país. Hay mucha frivolidad a la hora de determinar quién es bueno y quién es malo". Considera que Espanya no ha tractat sempre com es mereix els seus artistes. Començant per ella: "Finalmente me siento valorada, pero me ha costado un huevo". I què és el que la fa pensar així, ara, de cop i volta? La versió que va fer posant-hi una 'sentida' lletra a l'himne espanyol. 

Tot i que li van ploure les crítiques i la mofa, també es veritat que hi va haver molts elogis, especialment per part de Cs, amb qui va compartir un acte emocionada, fins i tot plorant, recordant el que havia significat per a ella posar-li lletra al Lolo, lolo, lololololo, loló..., davant uns Albert Rivera i Inés Arrimadas que aplaudien amb les orelles.

Llavors, aquelles llàgrimes van semblar més una pantomima partidista, però amb la serenor del pas del temps, la cantant continua conservant el moment com quelcom inoblidable. De fet, als seus 52 anys, i amb una carrera plena d'èxits, Marta Sánchez reconeix que aquell "Rojo, amarillo, colores que brillan en mi corazón y no pido perdón" és de les millors coses que li han passat en la vida. Una exaltació patriòtica que farà les delícies de Bertín Osborne, José Manuel Soto o Arévalo: "El himno de España es de los momentos que más me ha merecido la pena desde que he nacido". Només hi falta Manolo el del Bombo. Si alguna vegada la seva lletra arriba a l'oficialitat i li demanen que la perpetuï per sempre, li agafarà un patatús.