A Catalunya tenim una sanitat pública absolutament meravellosa. No ens cansarem de repetir-ho, i si a algú no li agrada llegir-ho, que s'hi posi fulles. La gran quantitat de professionals amb els que comptem a casa nostra per curar-nos, acompanyar-nos, tranquil·litzar-nos i fer-nos la vida millor quan nosaltres o els nostres tenim/tenen un problema mèdic, és per sentir-se orgullós. I una prova fefaent d'això ho ha viscut en la seva pròpia pell la meravellosa actriu Mercè Martínez.


La intèrpret catalana porta tota la vida enamorant-nos amb els seus papers en televisió, cinema o teatre i fora dels platós i els escenaris, amb un caràcter ple d'una bonhomia com poca gent té. L'actriu de Porca misèria, La Riera, Ventdelplà, Golfus de Roma, T'estimo si he begut, La bella i la bèstia o El màgic d'Oz, més enllà de la seva trajectòria professional, ha viscut els darrers temps centrada en cos i ànima en la seva mare. I és que la Mercè porta temps visitant sovint l'hospital de la Vall d'Hebron de Barcelona, esperant un donant de fetge per fer-li un trasplantament a la mare. Finalment, va arribar el dia que el van rebre, el passat agost, i aleshores, la Mercè va anunciar emocionada "una trucada molt esperada... havia arribat a l'hospital de la Vall d'Hebron un fetge compatible amb la meva mare! Comencen les corredisses i en menys de 24h ja la tenim operada i encarada a la recuperació...". Dies després, però, un altre sotrac: el cos de la mare havia rebutjat el fetge transplantat i la van haver de traslladar a la UCI. Ara, però, després de dos mesos, la Mercè ha fet plorar amb el que ha publicat a xarxes.

Un missatge commovedor, dedicat a la seva mare, a tots aquells que estimen la pacient i la Mercè i especialment, a tots aquells professionals, amb nom propi, que han fet possible que la seva mare hagi tornat a planta. Un agraïment sentit i des del cor: "Després de gairebé dos mesos a l'UCI, per un rebuig fulminant del fetge trasplantat, avui la meva mare ja és a planta. Vull donar les gràcies a tot l’equip de crítics i de semicrítics. A totes: doctors/res, infermers/res, auxiliars, físios, zeladors, personal de la neteja. Gràcies per sustentar la meva mare i també a nosaltres. Gràcies també a tot l’equip de cirurgia que van fer amb aquestes 10 hores d’operació un retrasplantament amb èxit! Moltes gràcies a totes les que vau creure que, per petita que fos la possibilitat que la meva mare seguís amb vida, vau creure-hi i vau fer-ho possible!". Un llista de gent que té un nom i un paper funamental a l'Hospital de la Vall d'Hebron i que reproduim, perquè s'ho mereixen, en el que és el fil de Twitter més emocionant que llegireu avui:
Després de gairebé dos mesos a l'UCI, per un rebuig fulminant del fetge trasplantat, avui la meva mare ja és a planta. Vull donar les gràcies a tot l’equip de crítics i de semicrítics. A totes: doctors/res, infermers/res, auxiliars, físios, zeladors, personal de la neteja. pic.twitter.com/Km2Y4Kyzyj
— Mercè Martinez (@mercetinez) March 6, 2024
Gràcies per sustentar la meva mare i també a nosaltres. Gràcies també a tot l’equip de cirurgia que van fer amb aquestes 10 hores d’operació un retrasplantament amb èxit! Moltes gràcies a totes les que vau creure que, per petita que fos la possibilitat que la meva mare…
— Mercè Martinez (@mercetinez) March 6, 2024
seguís amb vida, vau creure-hi i vau fer-ho possible! La Cristina, el Jordi, la Maria, la Sheila, la Roser, el Gonzalo, l’Elisabet, l’Ernest, el Marcos, les Bertes… A tants que no acabaria mai la llista, …
— Mercè Martinez (@mercetinez) March 6, 2024
però sobretot a l’Anna i la Raquel perquè tot i la poca probabilitat d’èxit que tenia el nostre cas, van lluitar per esgotar totes les possibilitats. Ens han mantingut molt ben informades d’una manera tan clara i pedagògica que estic pensant treure’m el títol de medicina
— Mercè Martinez (@mercetinez) March 6, 2024
(segur que, estant dos mesos a l'UCI, veient com treballen tots aquests professionals, em convaliden alguna assignatura). I sobretot gràcies per la vostra implicació personal, perquè això ens va donar forces a nosaltres per no enfonsar-nos i mantenir sempre viva, encara que …
— Mercè Martinez (@mercetinez) March 6, 2024
de vegades molt tènue, la flama de l’esperança. El que no hem dubtat ni un moment és que hem estat en mans de les millors professionals i de les millors persones!
— Mercè Martinez (@mercetinez) March 6, 2024
Ens sumem a aquests agraïments a la Cristina, el Jordi, la Maria, la Sheila, la Roser, el Gonzalo, l'Elisabet, l'Ernest, el Marcos, les Bertes, l'Anna, la Raquel i tots els que són com ells i treballen perquè les nostres vides siguin millors, a la Vall d'Hebron o a qualsevol altre hospital. I esperem que la flama d'esperança de la Mercè i la seva mare deixi de ser tèneu i sigui ben gran. Una abraáda a les dues.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!