Nova entrega d'Al cotxe! amb una convidada que va emocionar despullant la seva ànima i els seus sentiments i parlant amb cruesa de la realitat que li ha tocat viure. Una de les millors actrius d'aquest país, una intèrpret superlativa que tot el que fa, ho fa millor que ningú: Mercè Martínez.
La meravellosa actriu catalana forma part de molts records dels espectadors, més recentment a La Riera, però abans, a les inoblidables Plats bruts o Porca misèria. A la sèrie de Joel Joan interpretava la Natàlia, una noia amb sobrepès per exigències del guió, una experiència que recorda de manera agredolça. "Quina putada haver-te d'engreixar per un paper, no?", li pregunta Eloi Vila. I ella es mostra contundent: "Ara no ho tornaria a fer. Seria un NO rotund. Què comporta? A nivell emocional és un desastre, tu no et reconeixes quan et mires al mirall. A nivell físic, se'm va barrejar amb ansietat i una mica de depressió i vaig estar al canto d'un duro de la bulímia. No és agradable. Vaig necessitar teràpia, són coses que encara arrossego. A la que tinc un 'baixón' emocional, se'm dispara el pes".
Ara, torna als escenaris participant a la versió que David Selvas dirigeix d'El màgic d'Oz.
La Mercè és de les actrius que ara pot dir que té una feina de lo seu, però fa uns mesos no va ser així, quan va haver de treballar en una fàbrica de components electrònics. I és que parlar de la pandèmia li posa un nus a la gola: "amb el segon tancament em vaig sentir devastada. No havia estat mai en negatiu al compte corrent. No et pots recuperar ni econòmicament ni emocionalment. Veus que se t'escapa tot de les mans. Estic K.O.". Una sensació que creix quan veu com està tot el seu sector: "Jo tinc una amiga que va anar a demanar a serveis socials per si li podien donar diners per pagar el lloguer. Li van dir que només podien donar-li menjar. Vaig trucar a la fàbrica i li han donat feina. Però no puc ajudar tothom. Estem desemparats. Tota la gent del sector cultural està molt tocada".
A tot plegat, sumem-hi que té un fill petit de tres anys: "La maternitat i la paternitat és molt dura i no se'ns explica prou. És molt dur explicar-li a un nen de tres anys què és una pandèmia mundial. El primer que va fer quan vam obrir la porta de casa per sortir, els primers dies, va ser tirar-se a terra i llepar-lo". Esperem que mica en mica tant ella com la resta de gent que es dedica al meravellós món de la cultura, se'n puguin anar sortint i aviat trobem tots el camí de rajoles grogues de la Dorothy que ens porti a la fi de la pandèmia.