Hi va haver un temps molt llunyà en que l'actor Mickey Rourke era un més entre nosaltres. Bé, era un més pel que fa a l'espècie humana, però que destacava entre la resta dels mortals pel seu talent interpretatiu, pel seu carisma a les pel·lícules més taquilleres dels anys 80 i pel seu sex-appeal. En aquest sentit, va tocar el cel amb Nueve semanas y media, paradigma del film eròtic d'una generació que mai més ha obert una nevera sense sentir un calfred de plaer imaginant-se el que es pot fer amb tot el que hi ha dins.

Per desgràcia, l'actor va fer carrera, no tant al cinema i sí als hospitals. Coneguda és la dèria de l'actor nordamericà per passar per quiròfan. Els darrers anys han estat més habituals les seves visites a les sales d'operacions que a les catifes vermelles dels festivals. Mica en mica la seva carrera cinematogràfica anava minvant al mateix ritme que proliferaven en la seva cara les grapes i les cicatrius. El públic assistia horroritzat al seu declivi com a actor mentre pujava el seu estatus de freaky obsessionat per la cirurgia, en una evolució semblant a la de Darwin, però agafant com a origen el Mickey Rourke de jove en lloc del mico i com a final de trajecte, en comptes de l'homo sapiens, el Mickey Rourke Botoxiens. Així és com hem anat veient Mickey Rourke els darrers anys:

Rourke ha mutat fins esdevenir una mena de Javier Bardem disfressat de senyora gran anglesa després de passar una mala nit. Però ara s'ha superat a ell mateix. Perquè ara Mickey Rourke ha deixat de tenir un rostre humà i ha passat a ser directament un moñeco. Després de regnar al Hollywood dels 80 amb films com El corazón del ángel, Orquídea salvaje, La ley de la calle o Johnny el guapo, ara s'ha transformat en un personatge, precisament, d'aquella època daurada del cinema nordamericà. Durant aquells anys, mentre el seu posat de malote omplia la pantalla i rebentava les taquilles, també es va fer molt famós un altre personatge cinematogràfic, en aquest cas, el protagonista d'una saga de sèries de por que posava els pèls de punta: l'assassí del ganivet i la màscara de Halloween, Michael Myers, que feia la vida impossible a Jamie Lee Curtis, i autèntica icona del cinema slasher. 

Mickey Rourke mai va protagonitzar cap entrega de Halloween. Però ara, el que el cinema no va ser capaç d'unir, ho ha aconseguit el bisturí. Als seus 66 anys, la darrera foto que s'ha vist d'ell corrobora que ja no té cara i que en el seu lloc hi duu una mena de màscara de làtex, a mig camí entre la grima i l'espant.

Sens dubte -i mira que la competència és ferotge-, Mickey Rourke s'ha adjudicat per mèrits propis un lloc d'honor al món del botox.