El drama d'una actriu espanyola: de nominada al Goya a indigent vivint en un banc del parc

No ha estat el primer ni malauradament serà el darrer cas d'algú a qui hem vist davant els focus sovint que de la nit al dia, o després d'una sèrie d'esdeveniments negatius, passa a l'altra cara de la moneda i ens encongeix el cor amb la seva situació actual. Actors o actrius que de ser davant dels focus i caminar per catifes vermelles, passen a viure amb molts problemes, i fins i tot, com en el cas que ens ocupa, en un banc d'un parc, al carrer. És el que li ha passat a una de les intèrprets que semblava fa uns anys que tindria una llarga carrera a la gran pantalla, però malauradament no ha estat així. Parlem de Mónica Cervera.

Ella va ser una de les protagonistes d'una pel·lícula d'Álex de la Iglesia, Crimen ferpecto, al costat de Guillermo Toledo, Kira Miró o Luis Varela. En el film del 2004, interpretava el paper de Lourdes, una dependenta d'uns grans magatzems que és l'única testimoni d'un assassinat del responsable de la secció de senyors, a mans d'un altre treballador que aspira a convertir-se en cap de planta. Ella decideix fer xantatge i callar, a canvi d'esdevenir la seva amant i després, casar-se amb ell. Una bogeria made in De la Iglesia que fa vint anys va tenir força èxit a les taquilles i que li va valdre a Cervera una nominació al Goya com a millor actriu revelació.

A banda d'aquesta pel·lícula, a Cervera la vam veure en films, sèries i obres de teatre com Piedras, Entre vivir y soñar, 20 centímetros, Manos a la obra, Con dos tacones, La que se avecina o La mujer que llegaba a las seis. Mica en mica, però, la feina va anar minvant i ara, 20 anys després de l'èxit amb De la Iglesia, hem sabut de la preocupant realitat que està vivint. Tal i com explica la revista Semana, l'actriu, als seus 48 anys, ha deixat enrera els photocalls i les càmeres i viu en la indigència, en un banc d'un parc de Marbella. Tal i com ella mateixa ha revelat al citat mitjà, "no necesita nada de nadie" i no vol mirar enrera ni saber res del seu passat: "No quiero que me nombren la palabra televisión ni cine. Estuve ahí en su día, pero no quiero volver nunca. Estoy bien como estoy, no quiero hablar de ese pasado".

Tot i que la seva família viu a la mateixa ciutat, i podria tenir un sostre sota el qual viure, Cervera no vol saber res d'ells i prefereix continuar tal i com està: "Me tienen que respetar. Quiero que me dejen en paz y vivir como yo he elegido vivir. Lo único que quiero ahora es que Bienestar Social, con los que tengo cita el 25 de enero, me den una estabilidad", explica de manera crua l'exactriu.