L'actriu catalana Mònica Pont és una de les cares més famoses de Catalunya. Ha fet els programes i les sèries més vistos del país. Ella era l'hostessa del Tres pics i repicó o va participar en la sèrie més vista a Espanya de Lina Morgan, Hostal Royal Manzanares. Model i presentadora, també ha participat en nombrosos programes, de vegades com a convidada, parlant de la seva vida, però també com a participant de realities.
Fa un temps, degut a que a Espanya no li sortien oportunitats laborals, va fer les maletes i va marxar cap a Mèxic. De fet, al Deluxe va estar comentant com li anava la vida i va presumir del seu únic fill, Javier, a punt de fer 18 anys, alt i ros com ella, amb qui va estar de vacances per la Costa Brava.
La intèrpret catalana és feliç a Mèxic, però també troba a faltar coses de quan vivia aquí. En una entrevista per la revista Diez Minutos, però, ha sorprès en reconèixer què és el que més troba a faltar de quan vivia a Catalunya o després a Madrid, on també ha fet bona part de la seva carrera professional.
Evidentment, com gairebé tothom que marxa fora, una de les coses que més s'enyoren és la gastronomia. I en aquest sentit, Pont ho té claríssim: "Echo de menos el pà amb tomàquet i la llonganissa catalana... Y el jamón ibérico. Y los picos de Jerez... ¡Los kikos! Las churrucas! ¿Las famosas churrucas y pipas? No hay. Vamos, me voy a llevar de aquí... así", fent referència a que després de passar uns dies a Espanya, se'n tornarà a Mèxic fent carregada de provisions fins que torni una altra vegada.
Mònica Pont / @pontmonica
Però a banda dels records alimentaris, l'actriu ha sorprès per una altra cosa que ara que és a Mèxic, troba molt a faltar d'Espanya. Una cosa que crida l'atenció que enyori, perquè probablement és d'aquelles coses que quan les tens a mà, ni te n'adones que hi són.
Diu Mònica Pont que a banda de "los edificios.... todo está limpio. Las papeleras... No encuentro papeleras, no sé por qué. No encuentro papeleras en las calles (de Mèxic)".
Mònica Pont, a Mèxic / Cuatro
Això sí, per molt que trobi a faltar les papereres o el pa amb tomàquet, evidentment, a qui voldria tenir al costat a tota hora és al seu fill. Tot i que admet que tot i la distància "ahora está más cerca de mí de lo que ha estado nunca. Yo cada semana hablo con él, cosa que cuando vivía aquí en España le veía cada quince días y por circunstancias no me llamaba, y ahora, estoy más separada de quilómetros, pero como lo veo por FaceTime cada semana, siento que estoy más cerca que nunca".
Esperem que ben aviat puguin tornar a estar junts i gaudir d'un bon pa amb tomàquet i llonganissa l'un al costat de l'altre.