Una de les professions més apassionants, i alhora, més complicades, és la d'actor o actriu. El món de la interpretació, pels que ens agrada el cinema, la televisió i el teatre, és absolutament màgic i imprescindible pels que creiem que un país es pot avaluar per la cultura que s'hi genera en ell. Una feina, que més que una feina, pels que s'hi dediquen, és una passió, un estil de vida. Els que es poden guanyar la vida davant de càmeres o damunt d'un escenari, pregonen als quatre vents la immensa felicitat que senten en poder-se ficar en la pell de diferents personatges cada X temps... Per desgràcia, aquests són un percentatge molt petit. L'altra cara de la moneda és la predominant. La part dels intèrprets que no tenen feina, o que tenen petits i esporàdics treballs que no els dona per arribar a finals de més. O directament, que han de deixar aparcat el seu somni per guanyar-se les garrofes en una altra banda.
Fa poc ens assabentàvem de com un actor de la mítica Al salir de clase, Iván Hermes, es guanya la vida cantant pels carrers d'una ciutat que no és la seva: "Después de la pandemia, me separé de mi mujer, con la que tengo un niño, que en aquella época tenía cuatro años. Y bueno, ella se fue a vivir a Barcelona, yo me fui detrás para estar con ellos y claro, en una ciudad sin amigos, sin contactos y arruinado completamente por la crisis, no tuve más opción que salir a la calle a cantar". I ara hem sabut com una col·lega seva tampoc pot dedicar-se a fer d'actriu. Parlem de Montse Pla.
A Pla, que ja té 41 anys, això de la interpretació li ve de família. La seva mare és la mítica Beatriz Carvajal, a qui adora, i a més, està casada amb un altre dels actors d'Al salir de clase, Víctor Clavijo, amb qui porta més de deu anys d'amor i que sovint regalen als seus seguidors a xarxes imatges tan boniques com aquestes:
A Pla l'hem anat veient des de fa anys a moltes i exitoses sèries de televisió espanyola. Ha fet de tot: com una altra sèrie mítica d'estudiants, Compañeros, on precisament la seva mare també va aparèixer fent de mestra. La llista, però, és llarga: Policías, Gran Reserva, Derecho a soñar, Hospital Central, Amar es para siempre o Seis hermanas... Ara, però, per desgràcia, no pot treballar de lo suyo. La vida dels intèrprets és molt oscil·lant, un dia et plouen les ofertes i els papers i a l'altre, caus en l'oblit. Però ella no pensa defallir en el seu intent de tornar a trepitjar uns platós. Degut a la manca d'ofertes, ha hagut de guanyar-se la vida treballant en una botiga de roba fent de dependenta.
La seva mare ha estat a uns premis atorgats a Madrid, els Premis Unión de Actores, on ha rebut un dels guardons i on s'ha mostrat agraïda i afortunada per poder seguir fent la feina que més li agrada després de 60 anys fent d'actriu, ja que va començar de ben petita. Cosa que lamentablement no poden dir tots els seus col·legues de professió... Com la persona que més estima del planeta. Carvajal, conscient que és un sector inestable i duro, assegura que cal tenir "paciència", missatge adreçat a actors i actrius com la seva pròpia filla: "Está trabajando en una tienda de ropa. Ella está contenta de estar trabajando, lo que pasa que no está trabajando en lo suyo. Ya le caerá en otro momento"... Segur que sí. La gent amb talent, i Montse Pla en té a cabassos, es mereix poder seguir-ho demostrant. Segur que algun dia tornarà a estar davant de càmeres. S'ho mereix. Qui sap si tornant a coincidir amb Carvajal. Orgull de mare. Orgull de filla.