Nausicaa i Hermann. Hermann i Nausicaa. Quin escàndol d'intèrprets. Pare i filla, filla i pare, compartint cognom, sinònim de talent, Bonnín, compartint sang, compartint lligam i compartint passió. Actriu i actor majúsculs, tant ell com ella ens han regalat interpretacions descomunals al llarg de les seves respectives carreres. Com es troba a faltar el grandiós Hermann i la seva magnètica presència davant de càmeres o damunt dels escenaris. Com enyorem els espectadors aquest actor i director superlatiu que ens va deixar el 2020 als 84 anys amb un llegat de traca: Monturiol el senyor del mar, La febre d'or, La ciudad de los prodigios, La tempestad, La gaviota, ¿Quién teme a Virginia Woolf?, La celestina, La metamorfosis, Laberint d'ombres, Cuéntame cómo pasó i tantes altres.
Ja ho diuen que els testos s'assemblen a les olles, i en el cas dels Bonnín, Déu n'hi do el talent que ha heretat la Nausicaa Bonnín de part del seu pare. Actriu immensa, tampoc es queda curta en el seu currículum: El jardí abandonat, La gaviota, La dama de las camelias, Don Juan, Las brujas de Salem, Lo mejor de mí, Las vidas de Celia, Tres dies amb la família, Elisa K, El cor de la ciutat, Cites, Servir y proteger, Sé quién eres... El darrer que ha fet és per posar-se dempeus i aplaudir amb les orelles: a la pel·lícula La infiltrada, que acaba de guanyar el Goya a millor film, ex aequo amb El 47, i on estava nominada a millor actriu secundària, premi que finalment va anar a parar a una altra grandíssima actriu catalana, la Clara Segura. I atenció a l'obra de teatre La presència que es podrà veure pròximament.
Vagin a veure-la perquè paga molt la pena. La Nausicaa omple la pantalla cada vegada que surt. Mirada hipnòtica, somriure, bonhomia, talent i humanitat, la interpretació li ha regalat alguns dels millors moments de la seva vida, però sens dubte, el més important per ella és la seva filla Saó, nascuda el 2020 i que ja té quatre anys. D'ella i del seu pare n'ha parlat en una conversa imprescindible amb el Xavi Bundó al Via lliure de RAC1. Una conversa que ha tingut un moment colpidor, commovedor, que ens ha posat la pell de gallina parlant del moment en que va néixer i va tenir-la entre els seus braços i els dies posteriors, amb la seva filla acabada de néixer, de pocs dies... que malauradament va coincidir en el temps amb la mort del seu pare Hermann, que portava dos anys molt malalt. "La Saó va néixer el 29 de juliol i l'Hermann moria el 25 de setembre. La vida i la mort. Molt bèstia".
Una malaltia semblant a l'alzheimer, els cossos de Lewy, se'l va endur, i la Nausicaa ha recordat amb el cor en un puny com va viure aquella època, intentant que es coneguessin amb la seva neta, donat que la malaltia avançava molt ràpid: "Tenen una foto junts. L'única". Aquesta foto preciosa:
"Es van conèixer, no reconèixer, i recordo molt les dues setmanes que vam estar a l'hospital: a la meva filla li donava el pit cada mitja hora. Jo m'acomiadava de l'Hermann cada mitja hora que no sabia... 'Me'n vaig a donar el pit, quan torni..., no sé què passarà, no sé si estaràs viu o no'. Sortir de l'hospital i al bar de davant donar el pit a la meva filla d'un mes, tornar a entrar, a l'abisme de la mort, era una sensació molt intensa i alhora preciosa, perquè vaig viure la mort del meu pare des d'un lloc molt vital i enèrgic, que és que jo, literalment estava donant vida".
El que dèiem, un testimoni que posa la pell de gallina, dur, però com diu ella, ple de vida. Com deia la Nausicaa en l'única foto junts d'avi, filla i neta: "Els tres Bonnín junts. Per sempre. Cuida’ns des d’allà dalt! T’estimem". Segur que des d'allà dalt, el Hermann li fa cas i estarà orgullós de la seva filla i la seva neta. Nausicaa, meravellosa.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!