El 2019 es va estrenar a Movistar+ un programa sensacional conduït per diferents i extraordinàries dones, còmiques, actrius i sense pèls a la llengua. Es deia Las que faltaban, el presentava Thais Villas i a ella la complementaven a la perfecció col·laboradores com Susi Caramelo, Victoria Martín, Eva Soriano, Anabel Mua, Carlos Librado 'Nene', Silvia Sparks, Henar Álvarez, Adriana Torrebejano o Nerea Pérez de las Heras.
Quedem-nos amb aquesta última, a qui veuen a la dreta d'aquesta imatge. Pérez de las Heras és una magnífica humorista madrilenya, autora d'un exitós monòleg teatral, Feminismo para torpes, que després va esdevenir llibre. Col·laboradora de diferents mitjans, la còmica va viure el passat estiu uns fets que li van canviar la vida: un greu accident amb l'hèlix d'una llanxa, a alta mar, el passat estiu. Va haver de ser operada diferents vegades fins que finalment li van haver d'amputar part de la seva cama dreta. Una situació que ha suposat un abans i un després, i amb la que mica a mica ha après a conviure. Ara, en la presentació de la sèrie Griselda, amb Sofía Vergara, ha parlat de com se sent, de com es troba: “Me encuentro regular. Esto es un rato bien, un rato mal, un rato regular”.
"El cuerpo se tiene que hacer y los ritmos del cuerpo son muy lentos”, uns ritmes que són molt diferents de la resta de la seva vida i de la feina, “que son muy rápidos”. Per adaptar-se, però, ha comptat amb el suport total i incondicional dels que més l'estimen, la seva família, amics i parella, que no s'han separat d'ella en cap moment: “Tengo una suerte inmensa, estoy muy bien pertrechada y muy bien apoyada por mucha gente. He tenido una suerte increíble, la gente se ha vuelto, cómo decirte, mucho mejor. No era consciente de la novia tan guay que tenía, las amigas tan guais que tenía, las hermanas, la familia tan guay”. Pérez de las Heras assegura que ho està donant tot per part seva per fer front al que li ha tocat viure, mirant de "buscar el equilibrio y voy tirando”.
Lamenta, però, que la seva ciutat, Madrid, així com moltes altres, no estan preparades per les persones que es troben en la seva mateixa situació: “Cada milímetro de la ciudad es imposible, es invivible desde una dependencia. Me preguntan mucho sobre la visibilidad, yo es que no visibilizo, yo existo. Como soy autónoma, me toca existir en el ojo público, trabajando, así. Y a quien pueda ayudar esto, pues siempre está bien, no solamente en circunstancias parecidas a la mía, sino con otras circunstancias que hacen que el mundo, los curros, la ciudad, el entorno, no esté a tu ritmo”. L'actriu parla clar i no vol “endulzar algo que es un cambio horroroso”. Tot el suport del món cap a ella.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!