Una de les coses que més ens agraden dels famosos és quan es posen nostàlgics, agafen el seu àlbum de fotos, li treuen la pols, i comencen a mirar com eren i quins somnis tenien quan eren nens o adolescents. És un exercici molt recomanable que molts actors i actrius catalans fan de tant en tant. Imatges impagables d'una època en la qual ni somiaven, o sí, convertir-se en qui són ara. Un dels darrers en fer-ho ha estat el gran Octavi Pujades. L'estimadíssim actor català va comunicar fa unes setmanes una trista notícia, la mort del seu adorat pare, un home entranyable que vam conèixer durant el confinament, quan l'actor se'n va anar a viure amb ell per cuidar-lo i li feia divertides fotos fent-lo participar dels seus muntatges.

Octavi Pujades i el seu estimat pare, en pau descansi / @octavipujades

L'intèrpret de Sabadell, de 47 anys, porta molts anys sent un dels rostres més habituals en moltes sèries del país. La llista és llarga, i en ella hi ha èxits en produccions com Al salir de clase, El cor de la ciutat, La riera, Amar es para siempre o Centro médico. En un principi, Pujades es va llicenciar en Medicina i Cirurgia i va fer l'examen MIR, però poc després li va venir el gusanillo de la interpretació i després de fer alguns cursos, va debutar a la tele als 24 anys. Deu anys enrera, ni s'imaginava que ell, en un futur, també pujaria dalt d'un escenari com un dels seus ídols de joventut. Ell mateix ha publicat una foto sensacional, on a primer cop d'ull, costa de reconèixer, tot i que ja aleshores tenia el seu característic somriure de bona persona.

Octavi Pujades / @octavipujades

Any 1988. Cara de nen bo, de no haver trencat mai un plat, o com ell diu, "¿A qué se debe esta cara de susto y postura de haberme dado un pasmo de mi yo de 14 años?". Ell mateix respon: "Pues se debe a que estaba flipando en colorines". Per què? Per tenir als nassos un dels seus ídols, un mite, i no poder apartar els ulls d'ell. "Resulta que varios miembros de mi familia trabajaban en la ONCE (entre ellos la tieta y el patriarca), y esa organización era uno de los espónsores principales del concierto que dio Bruce Springsteen en el Camp Nou de Barcelona en 1988. Mi primer concierto, y me estreno así; madre mía, qué espectáculo. Casi cuatro horas de rock del bueno atronando mis puberes oídos... Igual por eso ahora estoy medio sordo". Un concert memorable, aquest:

Tot i l'experiència, però, "De todas maneras debo reconocer que, a pesar de esa magnífica primera experiencia, nunca he sido mucho de conciertos. Me agobian las aglomeraciones, llegar y salir del sitio es un cristo y, por mucho que peten los bafles del evento, sigo pensando que la música se escucha mejor en casita con un buen equipo de sonido. O igual no, pero me justifico porque, en el fondo, soy una planta de interior. ¿Vosotros? ¿Más de botar en la pista o de auriculares en el sofá?". Subscrivim fil per randa el que diu el bo de l'Octavi. I des d'En Blau l'emplacem a seguir rebuscant entre els àlbums de casa i mostrar més imatges sensacionals com aquesta als seus seguidors.