Octavi Pujades és, a banda d'un excel·lent actor, un fill del qual els seus pares se'n poden sentir molt orgullosos. L'intèrpret, a qui portem tota la vida veient en diferents sèries com Al salir de clase, El cor de la ciutat, Amar es para siempre o més recentment, Centro médico, també està titulat en Medicina i especialitzat en psiquiatria. I ara que fa un any que va tenir lloc el primer cas de coronavirus, convé recordar que Pujades es va passar tot el confinament per la primera onada de la pandèmia al pis de Cerdanyola del Vallès on viu el seu pare, un home amb edat de risc, 90 anys, per estar amb ell les 24 hores del dia. L'actor va commoure la xarxa publicant el dia a dia amb el seu pare i fent-lo aparèixer de manera divertidíssima i mostrant el profund amor que sent per ell. De fet, Pujades senior es va convertir en una celebritat a Instagram per fotos com aquestes:
Octavi Pujades i el seu pare (@octavipujades)
Fotos que desfan els seus seguidors. Amor incondicional. Igual que per la seva mare. Si estigués encara viva, no dubtin que hauríem vist moltes fotos com aquestes amb ella al costat. Malauradament, fa uns anys que va morir, però això no treu que cada dia l'Octavi se'n recordi i pensi en ella:
Ara, l'actor ha tornat a emocionar els fans amb una altra foto de la seva mare amb ell al costat. Una foto de fa 25 anys, quan ell en tenia només 22. Com ell diu, "es de las pocas fotos que tengo medio decentes con mi madre. Creo que yo tenía 22 años, y nos la hizo mi padre porque creo recordar que iba a una cena de la facultad y me había puesto un traje de tres piezas que sólo vestía en ocasiones especiales. Mi madre me vio tan pintón que insistió en retratar el momento". Pujades confessa que cada vegada que veu aquesta foto, "pienso en que suerte que fui prematuro, porque mi madre media metro sesenta y pesaba unos 47 kilos, y semejante berraco saliendo de una mujer así con el embarazo a término hubiera sido una experiencia de las que no se las deseo a nadie, y más con el melón XXL que me gasto desde pequeño. Igual por eso no tengo hermanos. Mi madre debió olerse el percal y se negó a albergar en su vientre otro cachalote en potencia, por si las moscas". Una imatge impagable i plena de nostàlgia:
Com li diu un seguidor, "qué cara de madre orgullosa"... I més que ho estaria ara en veure el fill modèlic en el qual s'ha convertit el bo de l'Octavi.