A meitat dels anys 90 es va posar de moda un gènere musical no apte per ments tranquil·les. El bakalao va inundar qualsevol discoteca, especialment del litoral mediterrani valencià, d'un so contundent, machacón, que feia despertar un mort. Acostumava a no anar sol. El pack sencer incloïa estupefaents de totes les mides i colors i llargues nits (i dies, i més nits, i més dies) sense dormir de rave en rave. I el seu màxim exponent era algú que tenia el 'subtil' nom de Paco Pil (pastilla, en anglès). Segur que més d'un lector es teletransporta 25 anys enrere quan sent el ritme de hits com Viva la fiesta o Johny Techno Ska:
Allau de joves seguint la música aixecant una sola cama i trepitjant el terra, amb la mà dreta estesa com si estiguessin repartint collejas i un rictus estrany a la cara, amb la mandíbula tensa, com si estiguessin restrets. Paco Pil era el rei de la festa, però anys després, la ressaca d'aquella època encara ressona, tot i que ara hagi quedat en un confús record. Als 90, amb vint-i-pocs anys, va vendre milers de discos, va cobrar 6.000 euros per bolo, va estar tres anys de gira i es va comprar cotxes de luxe. I tot, ben regat amb moltes dosis de droga.
@pacopil
"Consumí mucha por diversión. Pero siempre de fiesta. Pastillas de éxtasis, cocaína... bastante desmadre. Nos comíamos unas hamburguesas con 250 mg de éxtasis puro. Piensa que no es lo mismo entrar a un festival en esas condiciones que hacerlo limpio. O si te encierras durante tres días en una habitación de hotel con dos o tres chicas. Antes las drogas eran buenas. Ahora son puro veneno. A los lectores más jóvenes les digo: No os droguéis, lo que se consume ahora es basura y os estáis acortando la vida", són paraules del DJ al diari El Mundo. I moltes bogeries, com embolicar-se amb la parella d'un famós narco: "se quería fugar conmigo. Estuve dos mesis sin poder salir. Sus guardaespaldas le partieron el brazo a un segurata de la discoteca, roto la nariz a otro e incluso le habían puesto una pistola en la boca a alguien más. La verdad es que aquella época podría definirla como "la fiesta que vivimos peligrosamente". Fins i tot, uns mafiosos van posar preu al seu cap per enllitar-se amb qui no devia.
@pacopil
Ara aquells anys han quedat enrere. Després d'allò, va viure "como un hippie dos años, trabajé limpiando coches o de mozo de almacén. Pero me frustraba que los clientes me conocieran y me fui a hacer lo mismo a Miami". Als Estats Units va fer de tot: tertulià polèmic de tv, actor, creador de música per a audiollibres o DJ resident en una discoteca d'ambient gay. De tornada a Barcelona per la mare malalta, ara se li ha obert una segona joventut, tornant a fer més de 70 bolos l'any: "Formo parte de las vidas de un montón de gente, y a ellos no les puedo decepcionar. Os lo juro por los surcos... de los plásticos más duros", com diu a Viva la fiesta. Doncs que la festa continuï.