Aquest cap de setmana, un periodista responsable d'un dels millors programes que es fan a la ràdio a Catalunya marxava de merescudes vacances. Parlem del Xavi Bundó i el seu Via lliure, que continuarà durant aquest estiu sota la batuta de l'Eudald Martínez, però que per unes setmanes no comptarà amb el bo d'en Xavi. Ha estat un comiat a l'alçada, amb unes eleccions que el van fer estar a la ràdio des de primera hora del matí de diumenge fins a altes hores de la matinada de diumenge a dilluns, analitzant tot el que va passar en les eleccions al costat del Jordi Basté. El Bundó plega, i una de les converses que ha tingut aquest cap de setmana per acabar va ser senzillament deliciosa. Pels qui som amants de la ràdio, però també de la televisió, i encara més, pels que som fans devots d'un actor i d'una de les sèries que va protagonitzar. Parlem del genial Pep Cruz i la seva inoblidable Oh! Europa.
Estrenada el juny del 94, pocs mesos després de la creació de la Unió Europea, aquella reunió meravellosa de turistes eclèctics que anava voltant pel vell continent a bord d'un autocar capitanejat per la guia 'Meritxell', i on havia una parella acabada de casar, una parella d'homosexuals, un ligón maduret, un matrimoni septuagenari, dues amigues valencianes (amb l'Ampariues i la frase més icònica de la sèrie: "Me l'imachinava més gran") o una família sensacional formada per un restaurador de Palamós, la seva dona andalusa que li deia "Chusemaría" i el fill en comú. Els genials 'Deulofeu'. I qui feia de pare Deulofeu? El no menys genial Pep Cruz, que va fer que una de les coses més bones del planeta, les gambes de Palamós, fossin denominació d'origen ("com les gambes de Palamós no hi ha res", deia sempre el seu personatge). "Fins i tot em van fer 'ranxer' de Palamós". Ell era un dels molts actors i actrius de luxe d'aquella sèrie mítica de Dagoll Dagom que els catalans mai han oblidat: Victòria Pagès, Joan Lluís Bozzo, Marc Cartes, Montserrat Carulla, Rosa Gàmiz i tants altres. I el Pep ha recordat Oh! Europa al costat de la productora executiva de Dagoll Dagom, i d'aquella sèrie, i que a més, sortia al primer capítol, l'Anna Rosa Cisquella, i parella en la vida real del Pep Cruz.
Un viatge que va dur els personatges i als espectadors, durant 13 capítols, per 12 països diferents: França, Anglaterra, Irlanda, Bèlgica, Luxemburg, els Països Baixos, Dinamarca, Alemanya, Grècia, Itàlia, Portugal i Espanya. Cruz i Cisquella han rigut i s'han emocionat recordant a RAC1 aquella sèrie, especialment ell, quan han comentat el capítol de Grècia on apareixia el recordat Pepe Rubianes, que s'enamorava de la 'senyora Emília' que interpretava la Montserrat Carulla. Un moment on se li ha tallat la veu al Pep, "era molt amic del Pepe".
Un Oh! Europa que, com dèiem, acabava amb l'última etapa a la capital espanyola, a Madrid, amb un moment gloriós quan els turistes catalans van a un bar regentat per l'actor Jesús Bonilla i es produeixen nombrosos equívocs sobre la llengua, per la manera com tenim a Catalunya o a Madrid de dir diferents coses: biquini-mixto, quintos-botellines, pernil dolç-jamón de york, mitjanes-tercios, aigua natural-agua del tiempo, una pasta-bollería, xuxo-pepito, briox-suizo i així fins a l'infinit. Una meravella:
Parlant precisament de com era Europa aleshores i com és ara, com era Espanya i com és ara, com érem els catalans i com som ara, han tocat el tema de la llengua. "Es va crear un cert conflicte, perquè nosaltres vam dir que volíem posar dos personatges que parlessin castellà", diu Cisquella, referint-se als personatges de l'Òscar, un dels dos membres de la parella gay (Paco Alonso) i la Trini, la dona del Deulofeu (Montse Pérez). "Llavors, TV3 no volia, fixa't tu. Ha canviat molt la truita. Jo deia: 'si creem la realitat, hem de fer que alguna d'aquestes parelles siguin mixtes'. Un parlava en català i l'altre contestava en castellà, i al final van acceptar-ho". Moment que Pep Cruz recorda què li va passar amb un directiu de TV3, "que un dia va baixar a renyar-me perquè havia dit 'collonades'". Quina va ser la seva resposta?: "Escolti, jo soc de l'Empordà... què no has llegit en Pla, tu, carinyo? Collonades ho deia contínuament en Pla. Imagina't el llenguatge que fèiem servir, imagina't ara, seria impossible. Tot havia de ser políticament correcte i la paraula 'collonades' es considerava que no...". Un dels molts moments impagables d'una deliciosa conversa que paga molt la pena escoltar sencera, sobretot, si eren fans d'Oh! Europa. Un exercici de nostàlgia sensacional:
Com deia la careta d'entrada, "Oh! Europa, Europa, Eurooopa, un cel estrellat de joies antigues"... Una joia de sèrie que per molt que tingui 30 anys, no té res d'antiga. Meravellosa... I si algú diu el contrari, està dient "collonades".