"Avui, Pep, riure, no massa". Amb aquesta frase Agnès Marquès ja deixava clar aquest dimarts al vespre per on anirien els trets de l'entrevista, la colpidora i necessària entrevista, que li ha fet al No ho sé a l'actor i humorista Pep Plaza.
Pep Plaza / RAC1
Perquè per una vegada, l'estimat actor català de Polònia, mestre de les imitacions, no ha fet riure, sinó que ha commogut, en aquest cas, els oients de RAC1, amb el seu testimoni. L'intèrpret ha explicat la duríssima experiència de viure amb un germà amb esquizofrènia i com això ha afectat l’estructura familiar. I el que ha dit posa la pell de gallina: la seva mare ha viscut 25 anys de maltractament verbal per part del fill. Ara, a més, ha estat la mare que ha hagut de marxar de casa seva: “Fa por la manera com aquesta malaltia ha envaït el meu germà. Són crits, trencadisses, que ma mare caigui a terra i no la reculli, que li bloquegi el mòbil, que la controli, que estigui prenent un cafè amb les amigues i que li munti un espectacle perquè no li compra un entrepà. Extorsionar-la econòmicament, insultar-la, cridar-la”.
Pep Plaza @pepplaza
25 anys amb aquest panorama que van començar quan al seu germà li detecten esquizofrènia quan està fent el servei militar amb 18 anys. "Al principi ho portava bé. Després, comença a consumir i perdem una mica el control de la seva vida". I a això cal sumar-hi la mort del seu pare quan en Pep Plaza té divuit anys i el germà 13. Quan marxa de casa en Pep, es queden la mare i el germà sols. El problema: "Que hi ha malalts que no es deixen ajudar, com el meu germà". 25 anys resumits amb una cruesa que et deixa sense paraules: “Això no és vida, ma mare vivia en una presó”. Fa dos mesos i mig que és quan "la mare explota i m'ho explica tot".
Pep Plaza i la seva mare / @pepplaza
Plaza no només s'ha obert en canal per explicar la dramàtica situació que es viu a casa, sinó que ha volgut confessar tot el que estan vivint per denunciar l'atzucac en el qual es troben ells i moltes altres famílies amb un malalt d'esquinofrènia: les famílies no poden obligar els pacients a ingressar a un centre per tractar la malaltia i això porta a la impotència: “Arriba un moment en què no pots fer gaire cosa. Acabes anant allà, parlant amb els metges i dient que la situació és la que és, però no poden fer un ingrés involuntari. Has de trucar al 112, necessites un justificant... A més, si en el moment en què arriben els Mossos la persona ja no està alterada, ja no la poden ingressar; és bastant desesperant". Escoltin l'entrevista sencera. No es perdin ni un minut. Un testimoni commovedor:
Ràdio necessària. Gràcies a en Pep per compartir-ho amb els oients i tota la força del món per a ell i la seva família.