El 16 de desembre del 2018, en Lluís Gavaldà, en Joan Reig i en Falín Cáceres presentaven el que era el seu darrer disc en aquell moment, Som, al Gran Teatre del Liceu de Barcelona. En un moment donat van interpretar una de les cançons d'aquell àlbum, La vida és bonica (però complicada). Però en fer-ho, Els Pets van emocionar tot el públic de la platea. Perquè els de Constantí la van dedicar als presos polítics catalans: “No em pensava, quan la vam fer, que aquesta cançó seria tan vigent i tan actual; parla de gent que és a les presons i de gent que els enyora, per tant, si no us sap greu, la dedicarem als presos i a les preses polítiques d'aquest país”.
El trio mai no ha callat davant una de les injustícia de la mal anomenada justícia espanyola. La situació dels Jordis, Junqueras i companyia, empresonats, és la mostra més fefaent de com de repressor pot ser l'estat espanyol davant els que no pensen com ells i diuen que sí a tot.
Lluís Gavaldà, Joan Reig i Falín Cáceres, Els Pets / @elspetsoficial
Jordi Cuixart / Foto: Sergi Alcàzar
Gavaldà, Reig i Falín han anat a Lledoners per visitar el president d’Òmnium, Jordi Cuixart. Una trobada emotiva, serena i necessària, com qualsevol visita que reben els presos polítics. En sortir, Els Pets han publicat una foto i han commogut moltíssimes persones. Ningú com ells, que en saben tant de tocar la fibra amb les seves lletres, podia emocionar com ho han fet ells amb el que han dit després de xerrar amb Cuixart: “Avui, conversant amb Jordi Cuixart, hem comprovat que les idees, el coratge i la raó no es poden empresonar de cap manera. Gràcies per tanta dignitat”.
Només algú com ells, amb tota la seva bonhomia, podien haver emocionat tant amb el seu gest i les seves paraules. Segur que Cuixart, després d'estar una estona amb aquestes tres persones meravelloses, va pensar que el d'ahir, dins del que cap, va ser un Bon dia, que El que val la pena de veritat és tenir persones al voltant que et demostren el seu escalf, i que encara li queden Tantes coses per fer. I les farà. Fora de la presó, on no hi hauria d'haver entrat mai.