El presentador i actor català Santi Millán condueix amb molt d'èxit el programa-concurs Got talent de Telecinco. Després de moltes edicions, sovint el jurat s'ha quedat amb els ulls com a taronges pel que han vist damunt l'escenari. Però no només Risto Mejide, Edurne i Dani Martínez han al·lucinat amb algunes habilitats dels concursants. Millán també s'ha quedat sense paraules en més d'una ocasió.
El bo d'en Santi està acostumat a veure coses impossibles, algunes, que repten les lleis de la lògica i la gravetat, veient les barbaritats i filigranes que fan alguns participants al programa, en proves espectaculars de força, sentit del ritme o equilibri. Però res del que ha vist fins ara damunt l'escenari, cap dels concursants que hi ha anat, superen el que ha vist en una platja, com a mínim, pel que fa a velocitat.
Unes imatges impactants que no són de les dotze del matí o les tres del migdia. No. Són de les 7 del matí. Platja del Cura, Torrevieja. La més cèntrica de la localitat alacantina. 375 metres i una amplada màxima de 27. I centenars de persones fent cua sobre el passeig esperant que s'obri al públic, un cop l'ajuntament, per qüestions de seguretat, ha delimitat les parcel·les amb unes cordes en formes quadrades.
I què passa quan es dona el tret de sortida? Que allò és campi qui pugui, unes corredisses dignes del primer dia de rebaixes, amb aquelles senyores que repeteixen sempre en primera fila. Riu-te tu de Hamilton o Verstappen a la graella de sortida d'un gran premi de Fórmula 1. Tot i que la millor definició en veure aquestes imatges impagables (i grotesques) l'ha fet, precisament, Millán.
L'actor català compara el que s'ha vist en aquesta platja valenciana amb una imatge d'una altra platja situada més al nord d'Europa: "¡No es Normandía, es Torrevieja!", i ho acompanya amb una sèrie de hashtags molt explícits: "#vacaciones", "#alasalto. "#pillarsitioenlaplayaescosadehombres".
Per a Millán, totes les persones que corren amb cadires de platja i para-sols a la recerca d'un lloc semblen els soldats aliats arribant a la platja d'Omaha el 6 de juny de 1944 en el desembarcament al nord de França més famós de la Segona Guerra Mundial. I no li falta raó...
Però tan en xoc o més que ell s'han quedat els seus seguidors, molts d'ells, col·legues i companys de professió, que no donen crèdit a la batalla campal a la recerca d'un metre quadrat de platja. Judit Mascó, Raúl Gómez, Esther Arroyo o Paz Vega al·lucinen com ell.
L'Un, dos, tres va fer molt de mal regalant aquells apartaments a Torrevieja...