Quimi Portet és un geni. No només pel seu talent com a músic, com a un dels músics més importants del país des de fa dècades, sinó també pel seu tarannà, valors i conviccions. I acaba de tornar-ho a demostrar en una intervenció hilarant a El búnquer de Catalunya Ràdio amb el Jair Domínguez, en Peyu i la Neus Rosell.
El guitarrista, cantant i compositor, durant bona part de la seva carrera, va estar lligat a dos grups, Los Burros i els emblemàtics i mítics El último de la fila, al costat de Manolo García. Després, una carrera de traca en solitari, amb el seu personalíssim estil, on ha fet el que li ha sortit del monyo. El que potser molts no saben és que en Quimi ha tingut un altre grup, uns companys amb els que anava a cantar els dijous a la tarda a Lladó, municipi de l'Alt Empordà, a un restaurant que es deia Cal Gran. Com ell recorda, "havíem format una espècie de petit col·lectiu que es deia 'Els petits cantors de Santa Maria de Lladó'". I què cantaven?: "Havaneres i sardanes tota la taula, de sobretaula, amb els carajillos".
Una cita que ell, a no ser que fos causa major, no pensava anul·lar... I els U2 no són causa major. En una confessió sensacional, en Quimi explica que la banda irlandesa més famosa i una de les més icòniques del món va voler tocar al seu estudi. "Però jo no podia abandonar els meus companys per una cosa tan banal com anar a l'estudi i veure què gravaven aquests senyors. Jo aquell dia no podia, i no van venir". Sensacional. "Havia de fer d'enginyer jo, de tècnic, i la veritat és que em feia una mica de mandra. El dijous interferia en el programa d'assajos d'Els Petits Cantors de Santa Maria de Lladó".
Sublim. D'això se'n diu tenir prioritats. Ni Bono, ni The Edge ni conyes en vinagre. On hi hagi la seva colla del cigaló, d'havaneres i sardanes, que se quite lo demás. Bravo per ell. Quimi Portet, meravellós.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!