Celebrades ja les eleccions autonòmiques a Galícia, el panorama ha tornat a deixar una majoria absoluta del PP, tot i que perdent dos escons, i Alfonso Rueda en serà el president. Un respir per Alberto Núñez-Feijóo i una tortura per Pedro Sánchez, que ha vist com els socialistes gallecs es fumien una patacada considerable, quedant per sota dels dos dígits, només 9 escons. Lluny de la dreta i lluny del BNG d'Ana Pontón, que es dispara fins els 25 escons al Parlament gallec. Democracia Ourensana completa l'hemicicle amb un escó. Evidentment, tothom estava aquest diumenge pendent de què passava a Galícia. També des de Catalunya hi ha qui ho ha seguit amb especial atenció, com és el cas de Ramón Arcusa, una de les meitats de l'històric Dúo Dinámico.
Qui cantava fa anys (que després va revifar durant la pandèmia) allò de "Resistiré, erguido frente a todo. Me volveré de hierro para endurecer la piel", darrerament està demostrant que ell no és que s'hi hagi tornat, sinó que porta tota la vida demostrant què és, algú a qui se li omple la boca amb la dreta i la ultradreta i que verbalitza veritables barbaritats, també contra una de les seves llengües de naixement, el català. De fet, més que resistir, ell sempre sembla haver tingut les mateixes inquietuds. Fa un temps, en una entrevista, va deixar anar per la boca: "Recuerdo que, en los hoteles, dejábamos la llave en la puerta, como hacían en los pueblos, y había una seguridad que no podríamos ni soñar ahora. Franco hizo también muchas cosas buenas de las que no se habla". O en les passades eleccions generals, quan va dir que "uno de los misterios más insondables de la política española: cómo es posible que la izquierda pueda pactar con cualquier partido que desprecie y pretenda desestabilizar España, y sin embargo vean como un crimen insoportable que el PP pueda pactar con Vox. Dos varas de medir. Si os pica, rascaros".
Amb aquests precedents, ja veuen de quin peu calça Arcusa. Però ara ha fet tuf de naftalina quan arran de les eleccions gallegues, ha desbarrat parlant sobre la llengua. Primer, en veure que Rueda guanyaria i mantindria la majoria absoluta, s'ha deixat anar: "Parece que Galicia ha votado sensatez y no el caos comunistosocialistaindependentista. Varapalo importante a Sánchez. España se recupera, España gana. Fuera aventuras sociocomunistas". Un usuari a xarxes li diu que "Me alegro mucho que el PP esté al frente pero creo que si VOX tuviera presencia, se alejaría la monomanía de Feijoo con el nacionalismo e 'idioma' gallego. Mi modesta opinión VOX es determinante para la unidad de España y creo que el PP permitirá que la Agenda 2030 siga...". Chim pum. I Arcusa hi diu la seva sobre el tema de la llengua, que segons ell, "De acuerdo. Yo quiero que cada uno hable el idioma que quiera en su casa, pero en la de todos, la común, el castellano. La lengua se utiliza políticamente para conseguir prebendas"...
Aquest personatge ens deixa, oh, gràcies ésser suprem, parlar la nostra llengua, sempre i quan ho fem a casa nostra, no fos cas a les espanyes es molestin. Aquest personatge magnànim accepta que es parli català, o qualsevol altra llengua, en su casa, i que a la de todos es parli castellà. Una altra usuària li respon, meravellosa, que "Jo parlo català a la meva casa i a tot arreu on em vingui de gust. Per aixó estic a Catalunya. Només faltaría!!!" i ell, que si "LAS LENGUAS SON PARA ENTENDERSE", així cridant, o amb arguments penosos i econòmics, com que "Utilizar cuatro lenguas en un Estado es muy caro, va en contra de la igualdad y crea diferencias y separaciones entre todos", posant l'exemple de França, i que pretendre voler parlar la teva llengua, oficial a l'estat espanyol, per si el Ramón no ho recorda, són "monsergas"... La xarxa al·lucina:
Diu que parlar més d'un idioma és caos... El caos el que té ell al cap.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!