José Ramón Julio Márquez, més conegut com Ramoncín, celebra aquest 2018 els seus 40 anys damunt els escenaris. Des que el 1978 va publicar el seu primer disc Ponte las gafas, amb una aparició a TVE cantant la cançó Marica de terciopelo amb un rombe vermell pintat a l'ull dret, sacsejant els espectadors, el madrileny ha viscut una carrera musical envoltada de polèmica.
Polèmica per les seves lletres i per la seva actitud de plantar cara a qui fos, micròfon en mà. Però polèmica també quan baixava dels escenaris i anava a les tertúlies televisives de Crónicas marcianas o d'altres espais. O quan se'l va acusar de robar a la Societat General d'Autors i Editors (SGAE), o quan el 2013 va cantar L'Estaca al Concert per la Llibertat del Camp Nou, cosa que ara, assegura, no tornaria a fer.
El Concert per la Llibertat del 2013
En una entrevista a El Mundo, diu que "Yo pensaba que ellos querían defender el derecho a decidir. Pero era otra cosa. De hecho a muchos no les gustó mi presencia hablando en castellano y flipé...". Ramoncín reconeix que "La media hora de república me pilló en Cataluña, fue una putada, pero estaba condenada a fracasar".
També es pronuncia sobre els presos polítics, que el cantant menciona com "unos señores en la cárcel que no deberían estar. Y no quiero hacer un juego de palabras", i critica amb ironia la judicialització política: "Somos 'muy felices' metiendo a la gente en la cárcel. Lo mismo nos da un conseller que un rapero". Critica els polítics i critica els ciutadans: "El español medio es una persona desinformada. Casi el 50% vive insertado en un franquismo sociológico. Franco, 40 años después de su muerte, sigue presente. El hijo de la gran puta sigue ahí".
Efe
On més "ahí" es veu el que denuncia Ramoncín és, sens dubte, al Valle de los Caídos, "donde van algunos a hacer el ridículo". Un lloc que el cantant no té cap dubte sobre què faria amb ell: "Ponerle dinamita. Sacaría a Franco y a José Antonio y se los daría a sus familias. Haría lo posible para que los cadáveres de los otros 30.000 también fueran devueltos a sus familias. Dicho eso, dinamita. Es el único lugar donde el asesino está enterrado con los que asesinó". Ramoncín parla de Franco amb la boca gran, i del rei Joan Carles amb la boca petita.
TVE
Qüestionat pel periodista sobre si Ramoncín val més pel que calla que pel que diu, ell li dona la raó posant-se misteriós amb la figura del rei emèrit: "Yo tengo la mejor anécdota del rey Juan Carlos. Pero no se puede contar porque hay implicada una mujer, claro, cómo no...".
Parlant de callar, també es guarda el nom d'una "estrella, un tipo muy famoso" que li va dir que no creia en el cànon quan 'el rey del pollo frito' es va posar la capa de defensor dels drets dels artistes: "No volvería a dar la cara por un colectivo de hipócritas, de cobardes, de cómplices silenciosos y de gente que tiene la fea costumbre de poner la cartera en un sitio y la boca en otro. A ese le tuve que decir que era el que más había cobrado de canon en los dos últimos años. No le di un cabezazo porque iba en el AVE. Un mierda". Han passat 40 anys, però Ramoncín continua tenint la polèmica estrella vermella pintada, com a mínim, a l'ànima.