Desenes de discos publicats, milions de discos venuts, tota una vida damunt dels escenaris amb un estil únic i irrepetible que tothom ha mirat d'imitar. Un dels tipus més magnètics i hipnòtics quan es posa a cantar, acompanyat d'uns moviments marca de la casa. Que Raphael és un dels cantants més icònics a Espanya és un fet incontestable. El de Linares, als seus 81 anys, que es diu aviat, publica nou disc: Ayer… aún, on ret homenatge a artistes imprescindibles de la música francesa que per a ell són vitals, com Gilbert Bécaud, Charles Aznavour, Jacques Brel o Édith Piaf.
Raphael té corda per estona, i això que ha patit algun sotrac de salut important. Però ell continua al peu del canó, y lo que te rondaré morena, i ho fa, no només amb les seves cançons, sinó també amb el seu caràcter i la seva personalitat. Perquè si una cosa té Raphael és que fa i diu el que li surt del monyo. Ho ha fet tota la seva vida i ho seguirà fent fins el dia que es mori. Quan sent que ha d'alçar la veu, ho fa, quan sent que ha de dir-hi la seva, ho fa. I si a algú no li agrada el que diu, que s'hi posi fulles, deu pensar.
Amb motiu del seu darrer treball l'han entrevistat al diari El Mundo. I com sempre que parla, ha deixat alguna perla. Per exemple, parlant de molts hiperventilats que s'emboliquen a la mínima de canvi amb la bandera rojigualda per fer saber al món que ells són muy españoles y mucho españoles y más españoles que nadie. Molts patriotes espanyols que van bandera amunt bandera avall. Raphael, que ha viscut gairebé sempre a Espanya ("Yo he elegido vivir en España pero no por cuestiones de impuestos, sino porque he querido. Lo de pagar impuestos es simplemente mi obligación") és una mena d'ambaixador de facto d'Espanya, portant el seu nom pel món durant tota la seva carrera. Però això sí, el cantant es mostra contundent i verbalitza una frase que no voldran sentir molts quan el llegeixin: "Llevo toda mi vida llevando el nombre de España por el mundo, pero para ser un buen español no hace falta ir por la calle llevando una bandera, ¿no te parece? Ese no es mi estilo. Yo soy español y andaluz y es una cosa de nacimiento. No he tenido otra patria que no sea ésta: soy andaluz, español y europeo".
Preguntat pel citat mitjà sobre si "¿Le duele España?", a veure si li podien trobar les pessigolles i atacar el govern de Sánchez, al PSOE o Catalunya, Raphael els deixa amb un pam de nas amb una resposta sincera: "Me duele Valencia. Es una catástrofe. El domingo cantaré para Valencia, pero es lo único que yo puedo hacer". I la situació política, com la veu?: "Estamos en un momento de discusiones, pero yo soy muy optimista en ese sentido. Lo que tenemos que hacer los españoles es hablar y reunirnos, hablar, hablar y hablar hasta que nos arreglemos, como los niños". Geni i figura.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!