La Judit Martín és una de les millors còmiques que tenim al nostre país. I punt. La genial col·laboradora de l'Està passant i imitadora del Polònia de TV3, que genera allaus de rialles en els seus espectacles, i que fa un temps es va veure en el centre de la polèmica per tot l'affaire amb el gag de la Verge del Rocío, quan va sortir disfressada així i a les espanyes van començar a treure escuma per la boca, ha demostrat provadament que no pensa quedar-se callada, no ho ha fet mai, quan es tracta de defensar el que ella creu. Ja sigui fent humor o posant-se seriosa, la Judit es mulla quan cal. I ara acaba de viure una situació penosa i surrealista quan ha defensat els drets d'uns col·legues de professió.
Ha estat elmon.cat qui ha posat damunt la pista d'uns fets que han generat estupor per com se les gasta la justícia en el tema del català... a Catalunya. Una petició absolutament incomprensible que ha fet al·lucinar la intèrpret. Anem a pams. La companyia teatral Planeta Impro, dedicada a espectacles d'improvisació, va anunciar que s'engegaven uns càstings per buscar actrius. Poc després, una usuària respon a la crida advertint, segons ella, de les condicions laborals precàries i del poc que diu que paguen per funció, tot i tenir el teatre ple. La Judit s'hi afegeix amb una piulada en català on corrobora les queixes cap a una empresa on ella hi va formar part fins el 2014, lamentant que els motius pels quals ella va marxar, es mantinguin nou anys després. L'empresa es defensa argumentant que el que diuen diferents persones a la xarxa, inclosa Martín, no s'ajusta a la realitat i que paguen segons el que correspon al conveni.
L'empresa presenta una demanda per les crítiques rebudes, per afectar a la seva imatge i es fixa especialment en l'actriu de Polònia perquè la seva gran projecció mediàtica, més que la d'altres denunciats, els afecta encara més, deixant caure que les crítiques responen al fet que Martín va fundar una empresa similar, competència, pel que fa a espectacles d'improvisació, reclamant 150.000 euros en matèria d'indemnització. Amb la demanda en curs, comencen els requeriments i citacions. I atenció al que ha passat amb un jutjat, amb seu a Catalunya, que ha tornat a fer gala d'aquell "En castellano, que no te entiendo" tan habitual a les espanyes. I és que el jutjat de primera instància número 30 de Barcelona ha fet cas a la petició de l’advocada del demandant, que al·legava que no entén el català, quan curiosament sí que ha sabut què volien dir els tuits que denuncia. Han demanat que els demandats es defensin en castellà.
Ha estat l'advocat de la Judit, Jaume Alonso-Cuevillas, qui recordava al jutjat que “l’article 142.4 de la LEC estableix que totes les actuacions i documents presentats en un procediment en una llengua oficial tindran plena validesa i eficàcia sense cap traducció”. L’advocat recorria també a la llei de política lingüística de Catalunya i la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, “signada per Espanya” i que estableix que es garantirà que les parts es puguin expressar en “la llengua regional”, que en aquest cas seria el català, “sense costos addicionals”... El recurs del lletrat recordava al jutjat que amb l’ordre donada infringia dos articles de dues lleis estatals. Finalment, s'ha revocat l'ordre donada i els demandats no hauran de defensar-se en castellà, sinó en la seva llengua, només faltaria. La reacció de la Judit, brutal. Estupor i sarcasme a parts iguals i una pregunta MERAVELLOSA: "Doncs aquí un altre tema surrealista i que no, aquest cop no té a veure amb cap verge. Per cert, heu sentit mai a parlar de l’efecte Streisand?":
Judit Martín, meravellosa. Clar i català.