Poques persones hi ha a Catalunya que caiguin tan bé, de manera tan unànime, com ell. El gendre que totes les mares voldrien, cara de bon nen i de no haver trencat mai un plat, d'aquells que t'enduries a casa sense pensar-t'ho. Somriure sorneguer, d'entremaliat, però de bona pasta alhora. Un tipus que des que va treure el cap davant les càmeres, no ha parat de fer coses, amb alguns papers icònics. Va aparèixer a les nostres vides l'any 1997 gràcies al film "Carícies", de Ventura Pons, però avui tothom el coneix com l'entranyable 'Ivan' de Com si fos ahir, que ja hem vist que no es casa. Parlem del Roger Coma, que ha passat pels micròfons d'El suplement de Catalunya Ràdio.
Coma, que també ha donat vida a d'altres personatges icònics, com el Roger Brunet de Porca misèria, ens han fet riure, plorar, gaudir i patir. I en la conversa a l'emissora pública catalana, ha fet reflexions interessantíssimes sobre el català i què en pensa ell, que es defineix com a "Soc la catalanitat feta persona". Parlant sobre l'ús del català i en quina situació es troba la nostra llengua, s'ha sincerat: "L'idioma vehicular del pati, d'un dels nens és el castellà i de l'altre, el català, aleshores... he de respirar, he de respirar, perquè tampoc m'hi puc ficar d'una manera excessiva, perquè de vegades també, una certa manipulació allà dintre és tòxica i et pot sortir el tret per la culata". Qüestionat sobre si li preocupa la situació del català, ho té clar. Rotunda resposta: "Moltíssim. Em preocupa, m'és dolorosa, em fa mal, m'ho passo malament realment i m'amarga el dia".
Reconeix, parlant sobre com de rara avis són alguns actors que es pronuncien obertament i orgullosos de la seva catalanitat, la seva llengua i la voluntat d'independència, que "encara m'hagués pogut pronunciar més sobre el català, trobo, perquè m'he pronunciat quan ho he necessitat i com he sigut. Et fas gran i penses, en el fons, aquestes pors i esperar que tothom et pot contractar per qualsevol cosa, aquesta cosa venuda que té la nostra feina, en el fons és molt indigne per a un mateix. Arriba un moment que has de ser fidel al que sents, perquè si no, no te'n vas a dormir tranquil".
"Tanca portes pronunciar-se? Sí. Però crec que està bé, cal potenciar la diferència. Tothom té els mateixos referents, estem tots molt homogenis i preparats pel que sigui. Hem de ser honestos en lo nostre". Un Coma que quan va arribar de Banyoles, on tot era català, a Barcelona, es va sorprendre, "però en aquell moment no trobava el risc i la perillositat d'ara. Ara la cosa està molt crítica".
Escoltin la conversa, paga molt la pena.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!