El Roger Coma és d'aquelles persones que generen unanimitat: la cau bé a tothom. El gendre que totes les mares voldrien, cara de bon nen i de no haver trencat mai un plat, amb somriure sorneguer, d'entremaliat. I un actor meravellós, que va aparèixer a les nostres vides l'any 1997 gràcies al film "Carícies", de Ventura Pons, que després s'ha anat forjant una sòlida carrera davant de càmeres i damunt dels escenaris, amb papers icònics com el 'Roger Brunet' que va fer a Porca misèria o El crac, i a qui avui tothom el coneix com l'entranyable 'Ivan' de Com si fos ahir, l'home de les camises impossibles.
Ara ha fet A muerte de Dani de la Orden, i ha estrenat monòleg, No ho hauria de fer, a la sala El Molino fins a finals de març, on servint-se d'un discurs en un funeral reflexiona sobre la mort, la idealització dels difunts i les complexitats de les cerimònies socials, amb aquell humor irònic marca de la casa.
I sense tancar-se la porta a seguir fent tele, on li balla una idea al cap: "M'agradaria fer una sèrie meva a la televisió", li confessa al Ricard Ustrell a El matí de Catalunya Ràdio". Una sèrie en català, és clar. Perquè si una cosa té clara el Roger és que pensa defensar la seva llengua a capa i espasa. Fa un temps, a la mateixa emissora pública, va deixar anar que "Soc la catalanitat feta persona". Parlant sobre l'ús del català i en quina situació es troba la nostra llengua, tenia clar que "L'idioma vehicular del pati, d'un dels nens és el castellà i de l'altre, el català, aleshores... he de respirar, he de respirar, perquè tampoc m'hi puc ficar d'una manera excessiva, perquè de vegades també, una certa manipulació allà dintre és tòxica i et pot sortir el tret per la culata". Qüestionat sobre si li preocupava la situació del català, ho tenia clar: "Moltíssim. Em preocupa, m'és dolorosa, em fa mal, m'ho passo malament realment i m'amarga el dia". Ara, la cosa no ha millorat.
"Em segueix fent patir, com un dolor físic, la situació del català. Ens ha tocat viure això". Per ell la llengua sempre ha estat molt important a l'hora d'acceptar un projecte, "i com més gran, més. Ara tinc 48, anys. Ahir vaig pensar que m'agradaria estar a Corea per parlar més català que aquí, saps? Aniria sempre al casal català de Corea i em sentiria més català que aquí. Aquí és bastant conflictiu ser català a Catalunya, allà ho podria ser sense vergonya, sense colonitzadors", diu sarcàstic..., però directe alhora.
El Roger, això sí, "disfruto de treballar aquí. A la meva edat, què he d'agrair? L'educació que he rebut i sento que amb espectacles en català i difonent una miqueta el context territorial que jo he viscut, sento que estic fent una mena de servei, com un retorn". Una conversa deliciosa i necessària amb un tipus que té el cap molt ben moblat:
Roger Coma, clar i català.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!