La crisi sanitària ha agafat un munt de persones fora del seu país. Sense anar més lluny, el ministeri d’Assumptes Exteriors ha repatriat gairebé 5.000 ciutadans espanyols des del començament de la pandèmia i fins el cap de setmana passat. Però encara n’hi ha molts que esperen. Entre els que no poden tornar a casa, una famosa cantant que aquesta nit ha exposat la seva situació a Informativos Telecinco: la canària Rosana, confinada a Colòmbia.
Cliqueu sobre la foto per veure l'entrevista | Mediaset
L’artista de Lanzarote porta setmanes al país llatinoamericà preparant un programa de televisió. Allà el coronavirus no s’ha escampat, de moment, amb tanta virulència com ho ha fet al sud d’Europa, però les autoritats ja s’han afanyat a prendre mesures: “De repente nos dijeron que había que quedarse en casa. Vamos más o menos diez días después que España”, ha explicat durant l’entrevista amb Pedro Piqueras. De moment, les restriccions de moviment que assegura que ha imposat el govern colombià són més estrictes que les que va proposar l’executiu de Pedro Sánchez en un principi: “Ni siquiera se puede bajar con los perros a la calle. Puedes llamar por teléfono para que te traigan cosas pero no puedes salir a la calle de ninguna de las maneras. Inicialmente hasta el 14 de abril. Estamos hablando de 19 días”.
GTRES
Abans de la quarantena obligatòria, Rosana va coincidir amb altres espanyols atrapats a Colòmbia. Tot i que la majoria ja ha pogut marxar a casa. Però la cantant no se’n va: “La jugada conmigo es que supuestamente a partir del 14 volvemos a grabar el programa”. Lluny de la seva ciutat i sense possibilitat de tornar perquè té un contracte, l’autora d’El Talismán està tranquil·la: “Aquí no hay un índice alto de casos. Por lo tanto la gente no está muy preocupada”. Malgrat que tenen pocs contagiats, la Rosana informa que la població segueix estrictament el confinament.
Mediaset
“Mi carrera siempre ha estado enfocada a la cara optimista de las cosas. Ahora me resulta difícil despertarme y no sentir que estamos en mitad de una pesadilla. Pero estoy segura que se está formando el comienzo de un mundo distinto donde deseo que todos empecemos a ser más humanos”, reflexiona. Fins i tot en els moments delicats encara els problemes amb positivisme.