Des que divendres es va saber la mort de Santos Blanco, membre del mític grup ochentero Locomía, dues paraules s'han associat indissolublement al seu nom: "joguina trencada".
El cantant va passar a formar part de la formació el 1991, just quan la popularitat del grup estava en el seu punt més àlgid movent ventalls i lluint muscleres al ritme de "Loco Ibiza, Sexo Ibiza, Moda Ibiza. Loco mia keeps your body movin', Get up on the groove, Get into the mood ger it".
Encara no se saben les causes de la seva mort als 46 anys, però sí que es van sabent més coses dels darrers anys de la seva vida. Una època tràgica que ha acabat de la pitjor de les maneres. Blanco estava passant, de fet, pel pitjor moment de la seva vida després de probar les mels de l'èxit a programes i discoteques de tot el món. L'ex component de Locomía vivia pidolant per un allotjament a un alberg de Gijón que depèn dels serveis socials de l'ajuntament asturià. Gran part del seu entorn desconeixia la situació d'indigència per la que estava passant.
TVE
El membre de Locomía feia temps que va arribar a Gijón per motius laborals a la cerca d'una sortida professional, ja que feia anys que els seus èxits com a artista van quedar en l'oblit dels seus fans, i de l'opinió pública. Però les portes se li van anar barrant allà on trucava. La situació econòmica es va anar complicant i es va veure obligat a vagar per la ciutat, tot i que ningú el va reconèixer. Els seus cabells rossos i els seus vestits estrafolaris havien passat a millor vida. Blanco va considerar que un bon punt de partida per tornar a començar, lluny dels focus, seria trobar refugi a les instal·lacions municipals, però malauradament va arribar el tràgic desenllaç.