No estan sent bons temps per Sara Carbonero. Més aviat, tot el contrari. Després del càncer que li van diagnosticar, ha patit alguns moments molt complicats durant el seu tractament de quimioteràpia i les nombroses estances a l'hospital. Tot i així, insisteix en aixecar cap com sigui, "Aceptar, abrazar, transitar, no esquivar. Creo que nos vamos entendiendo. Verano 2024". De vacances al seu poble amb la seva família, no pensa defallir, "Gracias, vida, porque aunque estos años no me estás dando mucha tregua y me estás retando fuerte, el aprendizaje no sería el mismo sin tanta piedra en el camino ni mi nivel de conciencia tampoco".
Una Carbonero que tenia marcat en vermell un viatge molt especial per a ella aquest estiu, com a ambaixadora d'UNICEF. Visitant centres d'hospitalització i coneixent la feina de l'ONG, com ho va fer temps enrera en un viatge al Senegal, "Vamos con todo, camino a conocer una realidad terriblemente dura y sobrecogedora. Necesaria de contar y plasmar en imágenes. Sé que será un viaje difícil tanto física como emocionalmente. Ojalá sirva para remover conciencias", ha dit en l'inici del viatge a Panamà.
Però només començar, la vida li dona una altra bufetada, un altre cop que l'ha deixat destrossada. Perquè en ple viatge, un cop devastador, un altre, per la presentadora de Corral de Almaguer, a Toledo. Carbonero ha compartit amb els seus seguidors a xarxes un text devastador, que trenca el cor, compartint el dolor que pateix. Per què? Per la mort d'algú molt especial per a ella, algú molt proper i a qui estimava amb bogeria, sense revelar, però, la identitat de la difunta. "La única gente que me interesa es la que está loca, la gente que está loca por vivir, loca por hablar, loca por salvarse, con ganas de todo al mismo tiempo, la gente que nunca bosteza ni habla de lugares comunes, sinó que arde, arde como fabulosos cohetes amarillos explotando igual que arañas entre las estrellas y entonces se ve estallar una luz azul y todo el mundo suelta un 'Ahhh'". A milers de quilòmetres de distància, acaba de rebre la notícia de la mort d'algú fonamental en la seva vida. Imatge d'un estel, i frase de l'escriptor Jack Kerouac, que li apassiona i té molt de significat per ella.
“Escribo esta frase porque te encantaba. Nunca, nunca te vamos a olvidar. Va a ser muy difícil vivir sin ti. ¡Qué puto dolor! Qué injusto…”, diu. El que sí se sap és que la persona que ha mort és una dona, "la mujer más valiente y buena, la que desafió a todos los pronósticos, la amante de la vida. Gracias por cuidarnos”. I també se sap que és algú del seu poble: “Te querremos y recordaremos cada día, en la plaza de Corral, en la mirada de tu virgen de la Muela”. Un adeu colpidor que commou citant el Boss: “en las estrellas que desde hoy, brillan con más fuerza que nunca mientras suena ‘No Surrender’". La meravellosa cançó de Bruce Springsteen que ha posat de fons en aquesta publicació.
Descansi en pau.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!