Des que s'ha sabut la barbaritat perpetrada pel Tribunal Suprem, amb una sentència al procés i als presos polítics que pràcticament arriba als 100 anys, sumant totes les condemnes, són moltes les veus que s'han aixecat per emetre la seva impotència, ràbia, tristor i ira davant una decisió que significa un abans i un després en la relació entre Catalunya i Espanya. La duresa de les penes ha fet mobilitzar el país, i són molts els que han escrit textos rotunds sobre la sentència. El món de la interpretació ha estat especialment actiu des de bon matí. Actors com Santi Millán, José Corbacho, Josep Julien o Quim Masferrer s'hi han pronunciat. Tots ells catalans. Però la impotència davant la injustícia també ha arribat de professionals espanyols que veuen en la sentència una autèntica salvatjada. És el cas del famós actor Carlos Bardem.
@carlosbardemoficial
El germà gran de Javier, a qui hem vist en nombrosos èxits del cinema espanyol, com Celda 211, Alacrán enamorado, Assassin's creed o Entrelobos, és igual d'activista que el seu germà i sempre que pot, s'expressa i dona un cop de mà en diferents causes socials. També és un flagell habitual de la societat i els mitjans espanyols més rancis que s'acostumen a embolicar en la bandera espanyola per justificar-ho tot. També una sentència com la del procés. Bardem no s'ha mossegat la llengua a l'hora de definir la decisió dels jutges, definint com a "penoso" i "peligroso" el que han fet: "La sentencia al procés evidencia que el franquismo dejó atado y bien atado el asunto judicial. Penoso. Peligroso". L'actor, a més, expressa que "pone de manifiesto, como la de Alsasua y en otro sentido la ligereza de penas a corruptos, una asimetría en la gravedad de las condenas impropia de un poder judicial democrático". Plantofada en tota regla al sistema judicial espanyol i els seus adlàters.