Afortunadament, al cinema català i espanyol no consta, de moment, que s'hagin produït vergonyosos casos d'assetjament sexual com sí ha passat a Hollywood, especialment des que es va destapar la capsa dels trons amb el cas Harvey Weinstein i el moviment #metoo. Però això no vol dir que el cinema català i espanyol sigui un oasi de bona praxi i un món envejable on tot rutlla a la perfecció. Perquè fa poc que ha començat a agafar molta força una onada de protestes i queixes en veu alta que posen el focus en una problemàtica endèmica que s'observa en el sector audiovisual: el masclisme, amb alguns comportaments vergonyosos. L'origen? Una frase i un hashtag d'una actriu catalana, Júlia Barceló, a qui hem vist a L'Avar de Moliére, a L'hostalera de Pau Carrió i LaPerla29 o com a Hedda Gabler a Filla del seu pare:
"Ser actriu és que la majoria de personatges que interpretaràs al llarg de la teva vida estiguin escrits per autors que et consideren un complement dels homes que hi surten a l'obra" és la frase, i #SerActriuÉs el hashtag en qüestió. La intenció? Denunciar el masclisme que pateixen a diari en el sector. Nombroses col·legues de Barceló s'hi han sumat ràpidament assenyalant diferents situacions que es produeixen en els rodatges de pel·lícules o sèries o durant les obres de teatre.
Noms com Vicky Luengo, Diana Gómez o Sílvia Bel han escrit indignades què comporta en moltes ocasions, "ser actriu", relatant la discriminació que pateixen en rodatges i assajos pel sol fet de ser dones. Discriminació o pressions que tenen a veure amb l'estètica i el físic, sovint, provinents dels directors. Denúncies de fets lamentables, com el que diu l'actriu Nausicaa Bonnín, que rodant una sèrie a Tele5 va haver de repetir una seqüència perquè “les calces eren massa amples" i van fer que es posés un tanga. O directament fastigoses, com la que una intèrpret explica d'un director que mentre assajaven una escena amb ella nua, va comentar "el color xocolata dels seus mugrons" davant la resta:
#SerActriuÉs fer una serie a Tele5 i haver de repetir una seqüència pq “les calces son massa amples, et posarem un tanga”.
— Nausicaa Bonnín Dufrenoy (@nausicaabo) September 11, 2018
#SerActriuÉs que el director d'un espectacle, quan assages una escena nua, durant les notes comenti el color "xocolata" dels teus mugrons davant de tot l'equip.
— maria cirici (@MariaCirici) 13 de septiembre de 2018
#SerActriuÉs haver de tornar a gravar tot un capítol d’una sèrie perquè els jefazos et volen amb més pit i han demanat que portis push-up.
— Vicky Luengo (@vickyluengo) September 10, 2018
#SerActriuÉs que t' hagin de posar un barnús quan vas vestida amb un vestit ajustat i et diuen q tel posis pq si no els companys set menjaran amb la mirada entre presa i presa
— Marta Castellote (@m_castellote_) September 11, 2018
#SerActriuÉs que per la mateixa feina, el teu company home cobri molt més que tu... fins i tot quan la productora és una dona...
— Sílvia Bel (@SilviabelB) 12 de septiembre de 2018
#SerActriuÉs (i és la primera vegada que ho explico) que hagis d’assajar una escena de sexe, et toquin els pits perquè “al rodatge sigui més natural l’escena i es perdi la vergonya” i després no tornis a saber més del projecte.
— Aida Deturck (@Aida_Deturck) 12 de septiembre de 2018
#SerActriuÉs que el director aprofiti una prova de vestuari per a tocar-te la cintura i les cames amb l'excusa: "quines mitges més suaus"
— Cinta Moreno (@CintaMoreno) 12 de septiembre de 2018
#SerActriuÉs haver d’aguantar durant tot un procés d’assaig que el director es refereixi a vosaltres com a “nenes” (nenes per aquí, nenes per allà, nenes això, nenes allò), mentre que als teus companys homes els anomena pel nom.
— Diana Gómez (@dianagmz7) September 11, 2018
#SerActriuÉs arribar nova a un rodatge i que una companya et digui "Oju amb aquell, és un tocón"
— Roser Vilajosana (@roservilajosana) September 11, 2018
Com assegura la impulsora de l'etiqueta, Júlia Barceló, el pitjor de ser actriu encara no ha sortit.