Afortunadament, al cinema català i espanyol no consta, de moment, que s'hagin produït vergonyosos casos d'assetjament sexual com sí ha passat a Hollywood, especialment des que es va destapar la capsa dels trons amb el cas Harvey Weinstein i el moviment #metoo. Però això no vol dir que el cinema català i espanyol sigui un oasi de bona praxi i un món envejable on tot rutlla a la perfecció. Perquè fa poc que ha començat a agafar molta força una onada de protestes i queixes en veu alta que posen el focus en una problemàtica endèmica que s'observa en el sector audiovisual: el masclisme, amb alguns comportaments vergonyosos. L'origen? Una frase i un hashtag d'una actriu catalana, Júlia Barceló, a qui hem vist a L'Avar de Moliére, a L'hostalera de Pau Carrió i LaPerla29 o com a Hedda Gabler a Filla del seu pare:
TV3
"Ser actriu és que la majoria de personatges que interpretaràs al llarg de la teva vida estiguin escrits per autors que et consideren un complement dels homes que hi surten a l'obra" és la frase, i #SerActriuÉs el hashtag en qüestió. La intenció? Denunciar el masclisme que pateixen a diari en el sector. Nombroses col·legues de Barceló s'hi han sumat ràpidament assenyalant diferents situacions que es produeixen en els rodatges de pel·lícules o sèries o durant les obres de teatre.
Noms com Vicky Luengo, Diana Gómez o Sílvia Bel han escrit indignades què comporta en moltes ocasions, "ser actriu", relatant la discriminació que pateixen en rodatges i assajos pel sol fet de ser dones. Discriminació o pressions que tenen a veure amb l'estètica i el físic, sovint, provinents dels directors. Denúncies de fets lamentables, com el que diu l'actriu Nausicaa Bonnín, que rodant una sèrie a Tele5 va haver de repetir una seqüència perquè “les calces eren massa amples" i van fer que es posés un tanga. O directament fastigoses, com la que una intèrpret explica d'un director que mentre assajaven una escena amb ella nua, va comentar "el color xocolata dels seus mugrons" davant la resta:
#SerActriuÉs fer una serie a Tele5 i haver de repetir una seqüència pq “les calces son massa amples, et posarem un tanga”.
— Nausicaa Bonnín Dufrenoy (@nausicaabo) September 11, 2018
#SerActriuÉs que el director d'un espectacle, quan assages una escena nua, durant les notes comenti el color "xocolata" dels teus mugrons davant de tot l'equip.
— maria cirici (@MariaCirici) 13 de septiembre de 2018
#SerActriuÉs haver de tornar a gravar tot un capítol d’una sèrie perquè els jefazos et volen amb més pit i han demanat que portis push-up.
— Vicky Luengo (@vickyluengo) September 10, 2018
#SerActriuÉs que t' hagin de posar un barnús quan vas vestida amb un vestit ajustat i et diuen q tel posis pq si no els companys set menjaran amb la mirada entre presa i presa
— Marta Castellote (@m_castellote_) September 11, 2018
#SerActriuÉs que per la mateixa feina, el teu company home cobri molt més que tu... fins i tot quan la productora és una dona...
— Sílvia Bel (@SilviabelB) 12 de septiembre de 2018
#SerActriuÉs (i és la primera vegada que ho explico) que hagis d’assajar una escena de sexe, et toquin els pits perquè “al rodatge sigui més natural l’escena i es perdi la vergonya” i després no tornis a saber més del projecte.
— Aida Deturck (@Aida_Deturck) 12 de septiembre de 2018
#SerActriuÉs que el director aprofiti una prova de vestuari per a tocar-te la cintura i les cames amb l'excusa: "quines mitges més suaus"
— Cinta Moreno (@CintaMoreno) 12 de septiembre de 2018
#SerActriuÉs haver d’aguantar durant tot un procés d’assaig que el director es refereixi a vosaltres com a “nenes” (nenes per aquí, nenes per allà, nenes això, nenes allò), mentre que als teus companys homes els anomena pel nom.
— Diana Gómez (@dianagmz7) September 11, 2018
#SerActriuÉs arribar nova a un rodatge i que una companya et digui "Oju amb aquell, és un tocón"
— Roser Vilajosana (@roservilajosana) September 11, 2018
Com assegura la impulsora de l'etiqueta, Júlia Barceló, el pitjor de ser actriu encara no ha sortit.