Poques persones hi ha com el Sergi López, que tot el que té de bèstia interpretativa ho té de persona compromesa que no té por de dir a les coses pel seu nom i que alça la veu quan alguna cosa del seu voltant grinyola. Actor majúscul, superlatiu, un dels millors que tenim a casa nostra, tots els papers que aborda tenen una veracitat, una veritat, que tomba. Brutal a la gran pantalla o damunt dels escenaris, on va fer una de les obres més personals, originals, divertides i diferents que servidor recorda, Non solum, un monòleg absolutament deliciós i hilarant. La filmografia del de Vilanova i la Geltrú és de traca, aquí o a França: Pacifiction, Mediterráneo, La vampira de Barcelona, Rifkin's Festival, La boda de Rosa, Un día perfecto, El niño, Pa negre, Petit indi, Mapa de los sonidos de Tokyo, El laberinto del fauno, Harry un amigo que os quiere, El viento que arrasa, Mano de hierro i tantes altres.
López sempre ha dit el que pensa, sense embuts, i qui es doni per al·ludit, ja pot anar prenent nota. Com ara, quan en una entrevista a Radio Estel li han preguntat per la seva professió, que tant s'estima, i per aquell costum que hem vist sovint que hi ha molts col·legues de professió que no es mullen en qüestions polítiques perquè diuen que no els toca a ells dir què han de fer els polítics. Exactament li pregunten si "el teatre pot ser apolític?". I ell ho té clar. Un "No" rotund: "No... O sigui, sí que pot ser-ho, però és lo més fatxa que hi ha", i reprodueix els llocs comuns que molts fan servir: "'La política no ens interessa', 'Els futbolistes que no parlin de política', 'Les verduleres que es dediquin a vendre verdures'... No, no: tothom ha de parlar de política, ens toca a tots. Els artistes, els creadors, ens hem de plantejar que les coses que fem no poden ser inofensives".
Avís a navegants, que raona: "Això no vol dir que hagi de ser tot radical, hi ha molts colors, però aquesta cosa de dir 'distraguem-nos'... Només distraguem-nos és perillós, perquè estàs distraient també tota la gent de l'extrema dreta, que també es distreu".
Sergi López: "Ser apolític es lo més fatxa que hi ha".
— Manel Márquez (@manelmarquez) September 16, 2024
Els que diuen que els futbolistes, els cantants o actors, que no parlin de política son els que no callen mai i sempre serveixen als mateixos.
Sempre cal escoltar als nostres actors compromesos amb la seva feina i el poble. pic.twitter.com/rmuvo43Thc
Sempre pense el mateix, el que diu que es apolitic, es mes de dretes que l’aixeta del aigua freda.
— pako (@botafoc2) September 16, 2024
És una persona admirable. @sergilopezayats gràcies per tant!
— Albert Requena López 🎗 (@albertrequenal) September 16, 2024
Apolític i equidistant, la mateixa merda.
— niqueldemina (@niqueldemina) September 17, 2024
Ara faltaria situar l'abstencionista...
L’apoliticisme és feixisme vergonyant
— Jordi Baró (@JordiBar3) September 16, 2024
Nah, jo tambe dic que els futbolistes callin la puta boca mes sovint, la majoria son força fachirulos. Que parlin si diuen coses sensates, aixo si xd
— Aleix (@AleixRB) September 16, 2024
Gran Sergi; molt gran!!!!
— Alex (@Omnipateum) September 16, 2024
Impecable.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!