Sergi López és una bèstia interpretativa. Actor majúscul, un dels millors que tenim a casa nostra, tots els papers que regala als espectadors tenen una veracitat, una veritat, que tomba. És una meravella veure'l a la gran pantalla o damunt dels escenaris, on va fer una de les obres més brutals, divertides i meravelloses que servidor recorda, Non solum, un monòleg absolutament deliciós i hilarant. Però és que a més, el de Vilanova i la Geltrú té una filmografia de traca, aquí o a França: Pacifiction, Mediterránea, La vampira de Barcelona, Rifkin's Festival, La boda de Rosa, Un día perfecto, El niño, Pa negre, Petit indi, Mapa de los sonidos de Tokyo, El laberinto del fauno, Harry un amigo que os quiere o Entre las piernas, de Manuel Gómez Pereira. Aturem-nos amb aquesta última.
Pel·lícula de 1999 que comptava al repartiment, a més del Sergi, amb Victoria, Abril, Carmelo Gómez o Javier Bardem. López ha estat entrevistat a la secció 'L'eclipsi' dins d'El suplement de Roger Escapa als caps de setmana de Catalunya Ràdio. En aquestes converses, convidat i entrevistador parlen de la nit, en genèric, i de les nits en particular. I en aquest sentit, l'actor català ha confessat quina ha estat la pitjor nit de la seva vida. I ho té clar: "En un hotel a Madrid, després de passar una seqüència amb el Gómez Pereira, amb la Maria Àngels Bassas i el Javier Bardem. Després de rodar el primer dia, el segon vam anar a prendre una cervesa a la Plaza Santa Ana". I xerrant, xerrant va sortir el tema de quedar-se en blanc.
El Sergi els va parlar d'un professor seu a París que no podia actuar perquè estava diagnosticat que tenia tanta por a quedar-se en blanc que no podia sortir a actuar. "Vam parlar d'això i l'endemà al rodatge, em va passar: em vaig clavar amb un text, de vegades passa i et desencalles, pots tornar a gravar en cinema, doncs anava gravant i cada cop anava més lluny. Una sensació... me'n vaig anar a dormir i no vaig dormir, insomni, que havia agafat la malaltia i no podria tornar a actuar... La vergonya, tot l'equip esperant". Com ho va superar?: "el següent dia que em tocava gravar me n'anava a casa meva. Vaig estar una setmana sencera amb mal de panxa. I quan vaig tornar a agafar avió per gravar a Madrid, ganes de vomitar, una cosa exagerada. Vaig estar tota la nit a l'habitació repassant el text. Se'm va quedar tatuat".
El Sergi, però, també va revelar com ha de ser la millor nit de la seva vida, "n'he tingut moltes de molt bèsties", quins ingredients ha de tenir: excés de felicitat, de menjar, de beure, de sexe:
Com són les millors nits de l'actor Sergi López? En té sovint? Vivim un "Eclipsi" d'excés, al #SuplementCatRàdio: "Tinc la sort d'haver tingut moltes nits molt bèsties"https://t.co/9UaPbStoas pic.twitter.com/YKgAmDlyB2
— Catalunya Ràdio (@CatalunyaRadio) November 26, 2023
Tot i que just la nit abans a l'entrevista va ser una nit monumental, estava prou despert i no se'l veia gens adormit. Sí en canvi, se li ha adormit gent a platea durant una obra seva. Fins i tot, "la meva parella, el tercer cop que va venir a veure 'Non solum', es va posar a roncar. Algun cop he vist algú dormint a primera fila". Un Sergi que reconeix que ronca sovint. I és que ell ho viu tot al màxim: la seva feina, les seves nits i les seves estones de son. Sergi López, meravellós, com sempre.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!